Cultura

Actrius en estat pur

«Petó públic» fa temporada a la Sala Muntaner fins al 5 d'abril

El punt de partida és un fet real: un guàrdia de seguretat assassina tres dones en una fàbrica (una d'elles, la seva dona). Abans que ell es dispari un tret al cap, una quarta dona s'abraona als seus braços i li fa un petó. El gest quedarà gravat en les càmeres de seguretat. Serà l'inexplicable petó públic. La peça parteix d'aquest detall i comprovarà com s'anirà distorsionant a mida que el cas arriba als programes de reality show, i que passa a interessar fins i tot a un grup de teatre per fer-ne un muntatge. Aquesta mirada demostrarà els elements transgressors del teatre que és capaç de generar discursos mentiders. L'obra, que es va estrenar en la darrera edició del Festival de Temporada Alta i ja ha fet una gira per teatres gironins (el cap de setmana passat va ser a La Planeta de Girona) arriba a Barcelona amb la pretensió de donar a conèixer la companyia La Mentidera (un grup format per Cervià i Yanes) i de lligar una temporada per teatres municipals a partir de la tardor vinent.

Rosa Maria Sardà, que accepta el seu ganxo mediàtic, apunta que el treball ha estat col·lectiu. Perquè aquest ja era el punt de partida del projecte. Sardà remarca de la peça la voluntat de «lluïment de les actrius», més enllà de la trama. Rocatti destaca de l'aportació de la directora, l'ofici: «Sap què és un escenari i ella ha tingut la paciència d'actriu», conscient que cal un temps per dominar els personatges. La seva obstinació, diu la mateixa Sardà, ha fet que hagin provat tots els extrems. Els que han quedat eren els que funcionaven millor.

Referència Spregelburd

Cervià i Yanes ja van participar al Lúcid de Rafael Spregelburd. L'obra, que va fer temporada a la Sala Beckett amb gran èxit, va partir de la manera de treballar artesanal de bona part de la dramatúrgia de Buenos Aires. El working progress de Petó públic parteix d'una diferència cabdal. I és que, Spregelburd unificava autoria i direcció. Per la directora, la peça feta sense quasi mitjans i reivindicant la nuesa a l'escenari transporta l'espectador a un teatre d'intensitat en què el text i, sobretot, la interpretació dominen l'escena. Les tres actrius interpreten set personatges i una ombra (la de l'agent de seguretat) que mai entrarà a escena. La peça porta amagats alguns girs que obliguen a l'espectador a ser un participant actiu per a la comprensió del muntatge. La comèdia, en què s'ha comprovat que la gent hi riu, parteix d'una tragèdia i sembla fer una aposta pel somriure glaçat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.