Cultura

Poetes catalans i noruecs participen a Veus Paral·leles

La setena edició de Veus Paral·leles, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, congrega per primera vegada poetes catalans i noruecs. El cicle va començar diumenge a Vilafranca del Penedès i s'acabarà el 5 de juliol a l'Espai Brossa de Barcelona, després d'una petita gira (Tarragona, Palma de Mallorca, Búger i Badalona).

Els poetes convidats provenen de tot el territori, en un «esforç de diversitat», en paraules d'Albert Mestres, un dels coordinadors del projecte juntament amb Sofia Fonseca. Es tracta d'Inger Elisabeth Hansen (Noruega, 1942), Torgeir Schjerven (Noruega, 1954) i Arne Ruste (Gudrandsdal, 1942) pel que fa els noruecs, i Jaume Pont (Lleida, 1947), Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol (s'Alaró però nascut a Palma, 1967), Montserrat Costas (Capellades, Anoia, 1976) i Isabel Garcia Canet (Marina Alta, 1981).

«El programa Veus Paral·leles suposa un joc fructífer d'interaccions entre els poetes i el públic, els poetes noruecs i els catalans, i entre els poetes catalans mateix», valorava ahir Oriol Izquierdo, director de la institució. Gràcies a aquesta experiència de conviure junts durant els deu dies que dura la gira, el director està convençut que, un cop hagin tornat a Noruega, tots tres autors noruecs es convertiran en «ambaixadors» de la cultura catalana en aquell país, on encara és totalment desconeguda, tal com indicava ahir Hansen (els autors que es coneixen, va dir, són Eduardo Mendoza i algun de novel·la policial).

A l'hora de fer un balanç de la primera trobada, el 28 de juny a Vilafranca, la poetessa Montserrat Costa va destacar la «diversitat» de veus poètiques, de temes, estils i imatges que s'hi aplegaven, i el poeta noruec Torgeir Schjerven va subratllar la necessitat que tenen les llengües minoritàries de treballar plegades i donar-se a conèixer arreu del món: «Per a les nostres petites nacions, la literatura s'ha d'entendre com una lluita.» El poeta Gabriel de la S.T. Sampol va assegurar que la trobada «serà fructífera» en l'àmbit creatiu, malgrat que s'uneixen dues cultures ben diferents com són la noruega i la catalana.

Els recitals combinen la música i la lectura dels poemes per part de l'actriu Mireia Chalamanch (la qual també llegeix els dels autors noruecs traduïts al català), de manera que el resultat és «molt interactiu», segons apunta Albert Mestres, responsable de la posada en escena. D'aquesta manera, la paraula pren protagonisme, però queda emmarcada en un espectacle de tipus visual.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.