Cultura

Joves i alternatius

Una desena de cineastes catalans participen aquests dies, amb curtmetratges i llargs, en diverses seccions del festival de cinema independent L'Alternativa

“Han entrat al cinema amb propostes molt personals i sense ensumar la indústria”

“Avui dia pots fer una pel·lícula amb un mòbil, tot depèn de la creativitat”, diu el productor i director Lluís Miñarro. Això explica en part l'existència del que Tess Renaudo, membre del comitè directiu de L'Alternativa, defineix com “un planter impressionant” de cineastes, que es posa de manifest en aquesta edició del festival de cinema independent, que es tanca demà: “Hi ha molts autors catalans, o que no han nascut aquí però han vingut a estudiar o formar-se a Barcelona, o simplement a viure-hi.”

El cas és que hi ha una desena de films, majoritàriament documentals, entre curts, migmetratges i llargs. Xavier Artigas i Xapo Ortega presenten a la secció Panorama Ciutat morta, documental de denúncia sobre la corrupció policial i política de Barcelona. Hi ha tres films d'aproximadament una hora de durada: Movie, de Meritxell Soler Gonzàlez; Salóme, d'Yrsa Roca Fannberg, i Després de la generació feliç, del director Miguel Ángel Blanca. I hi ha seleccionats, a més, curtmetratges de Pablo García Pérez de Lara, Marla Jacarilla, Luis Macías, Aitor Gametxo i Diana Toucedo.

La tria “té a veure amb el nostre compromís amb la indústria i la creativitat local”. “Volem que sigui present aquesta energia que hi ha a Barcelona”, diu Tess Renaudo. I afegeix: “És una ciutat molt creativa, en part pel fet de ser tan cosmopolita. Molta gent ve aquí a estudiar, però també n'hi ha que vénen a viure, que simplement s'enamoren d'algú o alguna cosa..., i això crea un planter impressionant.” De fet, ella mateixa és anglesa i treballa des de fa anys a L'Alternativa. “A més –afegeix–, amb la revolució digital els límits per poder fer cinema ja no existeixen. Basta una idea i pocs mitjans per fer un curt.”

Lluís Miñarro també ho veu així: “Hi ha a l'abast eines per fer cinema als marges, però després no esperis que es vegi a les sales de cinema normals, per l'estructura del producte, per la durada, o perquè no tenen un acabat més o menys decent des del punt de vista tècnic. Però hi ha propostes molt interessants.” En aquest sentit, hi ha hagut un canvi, opina el director d'Estel fugaç: “Tot aquest jovent són autors que han entrat al cinema amb propostes molt personals i sense ensumar la indústria. Fins ara gent com Mar Coll i Kike Maíllo accedien al cinema des de les escoles, de l'Escac o la Pompeu Fabra, a través de productors. Però aquests nous directors són més autogestionaris, i festivals com L'Alternativa aposten per aquesta gent que treballa absolutament als marges, a Catalunya, Madrid i altres llocs.”

Marta Andreu és directora del màster de documental de creació de la Universitat Pompeu Fabra, i és present a L'Alternativa com a productora de Salóme. No creu que es pugui parlar estrictament d'una nova generació: “Jo no veig trets comuns entre ells. En tot cas, la llista s'hauria d'ampliar a d'altres cineastes que treballen ara. Només hi ha el fet que comparteixen dècada i una mateixa geografia, i hi ha una realitat que comparteixen, davant i darrere la càmera. Això normalment fa que tinguin coses en comú, perquè planten la càmera davant de la mateixa realitat. De fet, a tots ens passa, quan una cosa ens preocupa, tots parlem del mateix.”

Marta Andreu creu que “si visquessin una realitat més dolça, apareixerien més clarament les individualitats, farien coses més diferents, però vivim el que vivim, i el cinema se'n fa ressò”. Un dels efectes de la crisi és la precarietat de mitjans. “Això és un tret comú –també assenyala Marta Andreu–. És una generació que treballa amb pocs recursos, però almenys tenen la possibilitat de fer-ho, troben els mitjans per tirar endavant les seves pel·lícules, amb càmeres petites...”

Mirades diverses

De tota manera, Marta Andreu creu que “si intentem trobar semblances en una generació, a vegades resulta forçat”. És “més propensa a pensar i sentir que el cinema té a veure amb les mirades, que són individuals o no són”. De fet, L'Alternativa, el festival que ha aplegat totes aquestes propostes, “es caracteritza per saber detectar individualitats i també per establir ponts entre diverses comunitats de creadors”. Alguns d'ells com ara Xavier Artigas, Yrsa Roca i Luis Macías han passat pel màster de documental de creació de la UPF que ella dirigeix.“Es pot pensar que tots aquests directors –afegeix– pertanyen a una mateixa escola, però no és tant per estètica, com pel compromís estètic, per una certa exigència creativa de trobar la millor manera cinematogràfica per dir allò que vols dir”Lluís Miñarro va estrenar l'any passat a L'Alternativa la seva producció La jungla interior, dirigida per Juan Barrero, que fa un parell de mesos ha arribat a les sales comercials. Lluís hi va veure material interessant, i va supervisar un muntatge més breu, de 75 minuts, amb el director. “De fet, amb Honor de cavalleria d'Albert Serra va anar així –recorda–. Hi havia altres productors que la qualificaven de cinema d'escola amateur, però jo vaig interpretar que darrera hi havia talent, vaig entrar com a productor, i es va acabar confirmant. I amb El brau blau, de Daniel V. Villanediana, és el mateix cas.”Miñarro entén que “els productors no només han de treballar amb Manoel de Oliveira, si troben algú desconegut amb talent, li han de donar suport, aquesta també hauria de ser la funció del productor.” Però que aquests joves cineastes desenvolupin una carrera al cinema no depèn només del talent, “també depèn de la capacitat de l'individu de trobar complicitats i sintonies.”

‘Movie'

• Directora: Meritxell Soler Gonzàlez
• Documental de creació, 64'

“La directora –diu Renaudo– és una artista i directora catalana que viu des de fa sis o set anys a Buenos Aires. Aquí fa un homenatge al cinema i al seu pare a través d'un viatge als Estats Units. Un film molt íntim, però també construeix un discurs sobre el somni americà que coneixem a través del cinema.”

‘Escolta'

• Director: Pablo García Pérez de Lara
• Documental, 29'

“És un cineasta establert a Barcelona, i ja ha estrenat dos llargs –ens comenta Tess Renaudo–. En aquest cas, tracta d'una escola de Barcelona per a nens sords, de la qual ja va parlar en el seu treball anterior. És un documental magnífic, un film inspirador sobre alternatives educatives que mostren un camí fenomenal.”

‘Ciutat morta'

• Directors: Xavier Artigas i Xapo Ortega
• Documental, 120'

La codirectora del festival L'Alternativa Tess Renaudo el defineix com “un film imprescindible, un títol que gairebé és obligat veure; no ho és perquè vivim en una democràcia, però precisament això mateix és posat en dubte en la pel·lícula”. “Ens sembla un tipus de cinema polític que el nostre públic es mereix.”

‘Salóme'

• Directora: Yrsa Roca Fannberg
• Documental de creació, 59'

“És una autora de Reykjavík, Islàndia. Va fer part dels seus estudis en el màster de documental de creació de la UPF. Aquest projecte es desenvolupa aquí, amb coproducció de Marta Andreu de Playtime, però està rodat a Islàndia. Parla de la relació amb la seva mare. Una obra molt suggeridora.”

‘La prima bastarda de Stephen Dedalus'

• Directora: Marla Jacarilla
• Documental de creació, 15'

“És una artista, escriptora i crítica de cinema, i aquí fa el seu primer curtmetratge”, explica Tess Renaudo. “Es tracta d'una obra autobiogràfica, un joc lingüístic i fílmic molt interessant.”

‘Després de la generació feliç'

• Director: Miguel Ángel Blanca
• Ficció, 61'

Segons Renaudo, “és una ficció basada en imatges d'un arxiu familiar sobre la cultura pop, amb una banda sonora de Joan Colom”. “Si el super-8 era el format de la nostàlgia dels nascuts als setanta, aquí treballa amb VHS, el format dels nascuts als vuitanta i als noranta.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.