Les dones i la festa d'Alcoi

Les dones s'incorporen, a poc a poc però de manera ferma i decidida, a les festes de moros i cristians d'Alcoi. Moltes filades han admés dones com a festeres de ple dret i algunes, fins i tot, tenen dissenyada una variant femenina del vestit propi de la filada. La incorporació de la dona alcoiana a la festa és, doncs, una realitat que anirà creixent any rere any i arribarà el moment que la quantitat de festeres serà superior a la de festers, de la mateixa manera que, en la societat, la quantitat de dones és superior a la d'hòmens.

La dona, com és lògic i just, ocuparà els càrrecs i farà els papers que, fins ara, s'han reservat exclusivament als hòmens. Arribarà el dia que el capità, l'alferes, el sergent o l'ambaixador —tant dels moros com dels cristians— serà una dona. I ¿per què no? algun dia una dona farà el paper de Mossén Torregrossa o una xiqueta farà el de Sant Jordiet.

Cap racó de la festa pot quedar vedat a la dona perquè seria una discriminació injusta i, per tant, completament intolerable i inadmissible. Com que aquesta incorporació plena de la dona a la festa pot implicar alguns problemes lingüístics, hem de preveure'ls i intentar resoldre'ls abans que es presenten.

¿Quin nom aplicarem a la dona que evoluciona davant l'esquadra? ¿L'anomenarem caba, capa, caporala? És important que ho pensem i que ho decidim. I si va a cavall ¿serà caba batedora? Quan a una dona li toque ser cóp, ¿serà cópa? I si li toca ser capità, ¿serà capitana? ¿I quin nom li aplicarem a la dona que tinga el càrrec d'alferes? ¿I a la que tinga el de sergent? ¿I si és primer tro? I si una xiqueta fa de sant Jordiet ¿continuarem dient-li sant Jordiet o caldrà feminitzar-li el nom? I si li'l feminitzem ¿serà santa en lloc de sant? ¿I quin nom li direm: Jordieta, Jordineta, Georgineta?

El cas dels capitans —tant dels moros com dels cristians— és especialment delicat. Tots sabem que els capitans representen personatges històrics: el dels cristians, el rei Jaume I, i el dels moros, el cabdill Mohamed Abu Abdalà Ben Hudzäil al Sähuir més conegut com Al-Azraq (el d'ulls blaus). Si el càrrec de capità l'assumix una dona ¿s'ha de limitar a fer el paper de Jaume I o d'Al-Azraq?, ¿s'ha de conformar en fer el paper d'un home?, ¿ha de ser, simplement, una dona transvestida? No sembla molt digne, la veritat.

La solució adient és que, quan el càrrec de capità recaiga en una dona, aquesta faça el paper d'un personatge històric femení. En eixe cas tindríem una dona que representa una altra dona. Eixa és una solució digna. A més, ja sabem que el capità sempre porta una favorita. Quan el càrrec de capità recaiga en una dona ¿què portarà i quin nom li donarem? Aquest personatge -l'equivalent a la favorita- és important i hem de tindre molt clar quin ha de ser el seu nom.

Una altra qüestió és el nom que hem de donar als membres femenins de les diferents filades. En alguns casos —alcodiana, cordonera, masera, montanyesa, miquera, asturiana, aragonesa— la solució és senzilla, però en altres casos la cosa no és tan fàcil. Per exemple ¿quin és el femení de cid? La cosa és una mica problemàtica. Però encara és més problemàtica en el cas de les tomasines. Sempre que hem dit una tomasina hem entés que es referia a un home. I això era així perquè la filada no tenia membres femenins, evidentment.

Però ara, si en la filada hi han hòmens i dones, alguna denominació caldrà crear que diferencie els membres d'un sexe dels de l'altre. Considere que és la pròpia filada qui ha de resoldre el problema. I en el cas de les denominacions populars dels membres de les diverses filades també tenim el mateix problema. Que el femení de gat és gata és evident, però ¿quin és el femení de palomino? Cal meditar per a trobar una solució adient a tots i cadascun dels casos.

Hem de meditar sobre totes aquestes qüestions i resoldre-les d'una manera digna i respectuosa. Les dones s'ho mereixen i la nostra festa també.