Anna Roig: «No sempre he estat còmoda amb la meva veu i ara és la meva vida»
Avui obre Aphònica amb un concert adaptat per a sords
Els premis Cerverí i Carles Sabater, les excel·lents crítiques que ha rebut el seu primer disc i un estiu ple de concerts, en què destaquen el d'avui a Banyoles i el que oferiran a Cap Roig com a teloners de Marlango, són indicis del bon moment que viu Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien. També actuaran a la terrassa del Museu d'Història de Catalunya, dins del cicle paral·lel a l'exposició sobre la Nova Cançó. «Ens estan passant coses molt boniques i que demostren que el nostre projecte s'està consolidant», diu l'Anna. Ja que avui obre l'Aphònica, li demanem una reflexió sobre la veu: «La veu és una de les maneres més primàries que tenim d'expressar-nos. Et surt de dins i et defineix. Jo no sempre he estat còmoda amb la meva veu i quan era petita em va donar alguns problemes. En canvi, ara s'ha convertit en la història de la meva vida.»
El grup va acceptar de seguida la proposta de la direcció d'Aphònica d'adaptar el seu concert a la llengua de signes, amb la col·laboració de Multisignes, una empresa banyolina de producció audiovisual i adaptacions a la llengua de signes. «Nosaltres oferirem el nostre espectacle habitual, però en un costat hi haurà dues intèrprets de llengua de signes que s'aniran alternant, amb les quals també mantindrem algun tipus d'interacció a l'escenari. A mi també m'han ensenyat alguna coseta en llengua de signes, però és difícil. En tot cas, és una experiència enriquidora, perquè estem molt acostumats a tenir públic oient, i la veritat és que els nostres concerts tenen força component teatral i a mi m'agrada molt interpretar les cançons com una actriu. Les nostres cançons expliquen històries que poden ser disfrutades per la gent que no pot escoltar la música.»
El grup ja està preparant cançons noves, com ara La senyora tímida, per al seu segon disc, que volen publicar el març vinent. «Serà un disc més coherent que el primer, que potser era massa divers, però sense moure'ns gaire del jazz-pop que defineix la nostra personalitat. I continuaré explicant històries una mica naïfs, que són menys ingènues del que sembla.»
Més concerts.
