Cultura

tarragona

Confien haver trobat el temple d'August a la catedral

Les excavacions han finalitzat i ara s'analitzaran les restes durant dues setmanes per verificar tots els indicis

S'ha localitzat una part de l'estructura perimetral de la seu i 200 peces de marbre

Un important capítol per a la història és el que es podria obrir després que un dels misteris que planen sobre el món romà, com és quin va ser l'emplaçament on es va construir el temple de Tàrraco en honor a l'emperador August, està a punt de deixar de ser un enigma. Segons van avançar ahir els arqueòlegs que a principi de juliol van iniciar les excavacions al subsòl de la nau central de la catedral, les restes que s'hi han trobat fins ara apunten que els tarragonins del segle I dC van aixecar l'antic centre religiós en aquest espai. Aquestes evidències fins i tot han originat que de moment es doni per enllestida l'excavació, que estava previst que s'allargués fins a final de mes. Com que els responsables d'aquests treballs, però, estant actuant amb cautela per no cantar victòria abans d'hora, les dues setmanes vinents es convertiran en un “període de reflexió” en què s'ordenarà la informació i es realitzaran una sèrie de proves amb la col·laboració del Col·legi d'Aparelladors de Tarragona per obtenir mostres de l'estructura i verificar els indicis. Cal recordar que el sondeig s'ha dut a terme en una superfície d'uns trenta metres quadrats, on s'ha localitzat una part de l'estructura perimetral del temple, amb el seu nucli d'opus caementicium –formigó romà–, així com dos murs dels segles XIII-XIV. Una de les proves s'executarà en un enllosat que es creu que és original per comprovar-ne la fondària i de retruc la seva resistència, ja que es calcula que si realment formava part del temple d'August hauria de tenir com a mínim més d'un metre de profunditat per suportar un pes elevat, tenint en compte que el centre religiós feia uns 25 metres d'alt; i, com a complement, s'està desenvolupant un sondeig per sota dels nivells constructius anteriors al temple per intentar documentar alguna estructura precedent.

Fragments del Proconès

Els arqueòlegs Andreu Muñoz, Josep Maria Macias i Imma Teixell expliquen que una altra de les tasques que estan liderant és l'estudi i l'inventari de les peces que s'han descobert i que podrien formar part del temple, que tenia 8 columnes a la façana. En total, se n'estan analitzant una trentena de marbres de decoració i unes 200 que formaven part de paviments, plaques o inscripcions. Els fragments que teòricament són més reveladors són dos que són de marbre blanc del Proconès (actual Turquia). Gràcies a fonts documentals se sap que l'emperador Adrià va romandre a Tàrraco durant l'hivern dels anys 122 i 123 dC i que va sufragar la restauració del temple en què, entre altres, es van situar dos capitells corintis de marbre, que precisament era del Proconès. A banda, s'ha trobat una part d'una antefixa, un element decoratiu per coronar les teulades, la producció local dels quals es va centrar entre final del segle I aC i mitjan segle I dC. I, finalment, s'ha observat que el gran porticat perimetral que hi havia a la plaça on hi havia la seu estava decorat amb medallons de la divinitat Júpiter Ammó, amb la qual s'identificava August, que va residir a Tàrraco dos anys (26 i 25 aC) i va convertir la ciutat en la capital del món romà.

LA FRASE

Perforarem un enllosat per saber-ne la profunditat i el pes que hauria pogut suportar
Josep Maria Macias
INVESTIGADOR DE L'INSTITUT CATALÀ D'ARQUEOLOGIA CLÀSSICA (ICAC)

LA DATA

29.07.10
És el dia en què es comunicaran
les conclusions dels arqueòlegs, després que hagin examinat els vestigis
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.