Aplecònia

Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Cracòvia una nova edició de l'Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics. La història diu que aquest és el 23è, però amb una utilitat real en són força menys. El patró d'enguany ha millorat amb un canvi de criteri que s'ha aplicat en alguna de les edicions precedents amb la idea de fer-ne realment una mostra itinerant. La delegació d'enguany ha inclòs ball de bastons, ball folk, bestiari, capgrossos, castells, cobles, danses, diables i drac, gegants, havaneres, sardanes i teatre de carrer, i ha incorporat fins a cinc grups polonesos. Tot plegat, sota la direcció de Jordi Matarrodona, tant el contingut com el continent han obtingut un corpus artístic més que remarcable.

La impressió que havien ofert moltíssimes de les primeres edicions d'aquest invent era que la voluntat turística pesava més que cultural. Més que la intenció de divulgar un fet cultural, semblava que uns quants catalans, fent-se acompanyar d'amics i coneguts, anaven a divulgar-se a si mateixos. En més d'una edició els resultats socials s'havien mostrat marcadament deficitaris, de manera que més que una mostra a l'exterior, els aplecs havien acabat tenint forma de viatges turístics organitzats per als membres del sector.

Adifolk ha donat un tomb molt important a un plantejament que sens dubte s'havia acabat pervertint i ha apostat per una modernitat del producte que no fa més que posar en valor el contingut tradicional. De fet, haver triat justament la ciutat de Cracòvia és tot un indicatiu d'aquest gir conceptual, i a més, aconseguir la implicació de l'Ajuntament com poques altres vegades s'havia aconseguit posa de manifest que la gestió actual ha decidit fermament fer de l'aplec un instrument divulgatiu realment útil.