Cultura

Catalunya, terra de ‘dinos'

L'Institut Català de Paleontologia ultima la reobertura del museu Crusafont

L'espai Crusafont vol engrescar els visitants amb un joc en què es converteixen en investigadors
L'Institut Català de Paleontologia té un pressupost aproximat d'un milió d'euros anual

L'Institut Català de Paleontologia (ICP) ha renovat de dalt a abaix l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, a Sabadell. La recent creació d'aquesta fundació privada de capital públic (rep el suport del Departament d'Universitat, Recerca i Societat de la Informació i la Universitat Autònoma de Barcelona) n'ha modernitzat l'estructura per fer-la més eficient, i que respongui millor a la dinàmica científica europea. Quant a la divulgació, també han donat un tomb important a la col·lecció del Crusafont, un edifici inaugurat ara fa 40 anys, en el qual el gros de l'exposició eren vitrines de material trobat sense cap explicació que el fes entenedor a la gent del carrer. A partir del 28 de setembre (data oficial de la inauguració de l'espai), i el cap de setmana del 2 i 3 d'octubre (amb unes jornades de portes obertes), el Crusafont mostrarà la seva transformació. Després d'un any llarg d'obres, el museu s'ha convertit en el principal espai divulgatiu de l'ICP. També acollirà l'equip de recerca sobre l'època dels dinosaures i continuarà sent l'espai on es guarden les històriques col·leccions de l'institut Crusafont. La difusió de continguts, pensada per a escoles i públic familiar, pretén captar l'atenció dels més joves. Que el Pirineu sigui l'últim espai que els dinosaures van habitar, fa uns 65 milions d'anys, serveix de reclam. Que al museu es mostri la figura de Pau, de 12,1 milions d'anys, que dóna molta informació sobre el període entre els homínids i els seus ancestres primats és un element que no passa desapercebut a la comunitat internacional.

Salvador Moyà, director de l'ICP defensa que les exposicions del museu han d'explicar processos, més que no pas resultats d'excavacions emblemàtiques. El repte és que, amb les experiències proposades, “la gent s'interessi per la ciència, que, encara que sigui difícil, és apassionant”. L'empresa Touché ha establert un diàleg constant amb els quaranta membres de l'equip de l'ICP per poder ser al més rigorosos possible i, alhora, crear una exposició en què els assistents siguin actius durant els 50 minuts que pot arribar a durar la visita.

Cada usuari disposarà d'una targeta amb un codi individualitzat que li permetrà fer diversos recorreguts per cada estació de l'exposició. Hi haurà, a més, diversos itineraris, tenint en compte l'especialització de cada departament de l'ICP. La intenció és que el visitant vagi responent les qüestions que es plantegen, amb la informació que extregui de plafons i de raonaments científics. Al final, segons el dissenyador interactiu de l'equip Touché, Carles Sora, l'usuari podrà rebre un article que haurà escrit com a culminació de l'experiència, a la bústia de correu electrònic. La varietat d'itineraris permetrà que es pugui visitar l'exposició altres vegades.

El museu, a més, completarà l'exposició amb tallers que es podran realitzar en noves sales habilitades. Si a la planta baixa es convidarà els assistents a convertir-se en investigadors que han d'excavar, preparar el material i analitzar-lo, i escriure un article científic, a la planta superior se'ls convidarà a convertir-se en fòssils, segons expressa, gràficament, l'arquitecte Jordi Queralt. Laura Celià, coordinadora de l'Espai Miquel Crusafont, apunta que a la mostra hi haurà cinc fòssils falsos que els visitants hauran de descobrir, peces enviades al Crusafont com si fossin possibles restes de líquens i arbres, per exemple, o fins i tot, un pretès ou de dinosaure.

L'estructura de l'ICP

L'ICP se centra en la recerca científica. Té cinc departaments d'investigació. La paleontologia del Mesozoic (de 250 a 65 milions d'anys aC) ofereix als nuclis del Pirineu interessats en un turisme cultural, materials trobats i un discurs científic en el projecte Terra de dinosaures. El segon equip és el de paleobiologia, que procura reconstruir la vida d'espècies en espais aïllats. Darrerament, han pogut documentat l'evolució d'una cabra del gènere Myotragus, que va viure a les Balears des de fa cinc milions d'anys fins a l'arribada de l'home. El tercer departament és el del paleoprimatologia, que investiga primats. Jordi i Montse, Hispanopithecus laietanus, i Pau, Pierolapithecus catalaunicus, són algunes de les troballes recents. També tenen restes de maxil·lar d'un individu femení de 12,3 milions d'anys, la qual, en espera de recuperar més material per poder-la analitzar científicament, es coneix amb el nom de Iaia Irene. El quart departament és el de la paleontologia virtual. S'hi investiguen aplicacions tecnològiques per poder analitzar el material localitzat sense malmetre'l, tal com passava fins ara en alguns casos. El cinquè departament és el de fauna del neogen i el quaternari (de fa 25 milions d'anys a l'actualitat). Procuren reconstruir el paisatge de cada període.

L'ICP té un pressupost de prop d'un milió d'euros. Depèn, però, de l'aportació dels ajuts públics a projectes concrets. La crisi podria comportar que el creixement de l'ICP no fos tan ràpid com es preveia el 2006. Per a Celià, la fórmula de finançament obliga a picar a la porta de les administracions, fet que el podria salvar de la reducció pressupostària d'alguna institució.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a