Cultura

Bob Dylan es retroba amb els sons fronterers en un nou disc que surt avui

«Together through life», entre el «blues» polsegós i el «tex-mex», és el 46è treball de la seva carrera

Bob Dylan, 47 anys després de l'edició del seu primer disc, torna a estar d'actualitat. Enmig d'una gira europea que, diumenge el va portar a l'històric Roundhouse londinenc però que, malauradament, no viatjarà per terres catalanes, publica Together through life, un disc que perllonga l'interessant capbussament que, des de Love & theft (2001), efectua a estils com ara el blues més empolsegat de la primera meitat del segle passat i que, gràcies a un omnipresent acordió a mans de David Hidalgo (un dels genis d'aquest instrument als Estats Units) invoca el tex-mex i els romanços passionals de l'època de Desire.

És, segons sembla, un disc fet i gravat ràpid. Olivier Dahan, el director francès de La vie en rose, li va demanar una cançó per a un nou film i Dylan no només va es va treure de la màniga Life is hard sinó que va acabar engendrant el 46è disc de la seva trajectòria. Un disc en què, a més d'Hidalgo, participen un irreconeixible Mike Campbell dels Heartbreakers de Tom Petty i diversos músics dels que l'acompanyen en directe, com ara Donnie Herron (en instruments com ara el pedal steel i el banjo) i el baixista Tony Garnier, que té l'honor de ser el músic que més temps ha tocat amb Dylan. Una altra connexió amb Desire, per cert, és la coautoria en les lletres de nou de les deu cançons del disc: en l'àlbum Hurricane i Romance in Durango hi participava Jacques Levy; a Together through life Dylan s'escuda en Robert Hunter, lletrista de Grateful Dead. Finalment, un altre nom propi de Together through life és el de Willie Dixon, bluesman pioner del qual Dylan s'apropia d'uns quants acords a My wife's home town.

El disc, evidentment, aspira a rebre tants elogis i a vendre's tan bé com Love & theft (un disc amb el qual Together through life comparteix una atmosfera similar) i Modern times. Per aconseguir-ho, Columbia, la discogràfica que li ha publicat tots els discos des del seu àlbum homònim de 1962, ha portat a les botigues dues edicions: una de senzilla amb les deu cançons, de 45 minuts i mig, i una de luxosa en què a més del disc s'hi inclou un segon CD amb catorze temes que Dylan ha punxat en el seu programa de ràdio (Theme Time Radio Hour) i un DVD amb una entrevista al primer mànager del cantant, Roy Silver, que va quedar fora del metratge de No direction home, el biopic que Martin Scorsese va fer de Dylan el 2005.

Ahir, el cantant, que el dia 6 culminarà el seu periple per Europa, va anunciar una gira d'estiu als Estats Units, amb Willie Nelson i John Mellencamp. Se li posen els pèls de punta cada vegada que algú anomena les seves gires Never ending tour (‘la gira del mai acabar'), però és un fet que Dylan, que el pròxim dia 24 farà 68 anys, ja no pot viure allunyat de la carretera.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a