Cultura

La contra

L'entrada dels escacs a Catalunya

El castellarenc Salvador Juanpere presenta un llibre en el qual relata com un joc de peces provinent de l'Al-Andalus deriva en les primeres partides al final del segle X i principi de l'XI

Salvador Juanpere Aguiló, president del Club d'Escacs Castellar del Vallès de 1976 a 1996, sempre s'ha sentit fascinat per la vinculació entre el joc de peces blanques i negres i el seu país. De ben petit, mentre el seu pare practicava aquest esport, va sentir a parlar de l'existència de l'obertura catalana, i la voluntat de documentació el va portar a coescriure un primer llibre on repassava els primers seixanta anys d'existència d'una modalitat nascuda per encàrrec el 1929, amb motiu de la Exposició Internacional de Barcelona. “Jo sempre faig l'obertura catalana, entre altres coses perquè diuen que si la fas i jugués bé, no perds”, afirma aquest castellarenc amb origen al Priorat, que reconeix que té més habilitats organitzatives que escaquistes: “Jugar ho deixo per als que en saben”, admet. Però, com a qualsevol mestre dels escacs, a Juanpere sempre li agrada anar una mica més enllà, i la seva perseverança l'ha portat a experimentar un autèntic viatge en el temps: fins al moment en què les torres, els alfils i el peons van deixar de ser un element de decoració, en la Catalunya del final del segle X i principi de l'XI, per començar a definir una distracció i una passió mil·lenàries.

“Diuen que Catalunya va ser la porta d'entrada dels escacs a l'Europa cristiana i crec que aquest llibre ho ve a demostrar”, explica Juanpere d'Arnau de Tost i el joc d'escacs de la col·legiata de Sant Pere d'Àger. Una història novel·lada, aquesta, que ha ocupat bona part de les seves estones lliures dels últims anys, incloent viatges a diversos indrets, com ara Còrdova, que l'han ajudat a inspirar-se: “Gairebé tots els personatges van existir i la trama està basada en escenaris reals. He consultat una seixantena de llibres per no deixar-me cap detall”, afegeix, i està d'acord amb la màxima que assegura que “la primera novel·la de qualsevol persona, en tingui la intenció o no, és autobiogràfica”. En el seu cas, el castellarenc es posa en la pell de Pere Bernat, el personatge que, per voluntat d'Arnau Mir de Tost, dicta la història a Mir Oliba.

Per atorgar-li versemblança, Juanpere inclou en el seu llibre alguns fragments de català antic, així com referències a la història de l'Al-Andalus, la influència del qual, encara que fos en forma de ràtzies, va ser cabdal per a l'entrada dels escacs a Catalunya. També, tal com el mateix títol indica, són essencials les referències al joc de cristall de roca que es va trobar a la col·legiata de Sant Pere d'Àger, i que actualment està exposat al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Juanpere va encarregar-ne una reproducció a l'artista Joan Coderch, que és un dels elements principals del projecte del Museu Nacional dels Escacs, amb seu a Castellar. Per fer justícia amb la història, un euro de cada llibre que es vengui anirà destinat a la rehabilitació de la col·legiata.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a