la crònica
Vetllada completa de dansa al Fortuny
Es va trobar a faltar l'actuació de José Carlos Martínez i Arantxa Sagardoy
Una llarga ovació va merèixer dijous a la nit al Teatre Fortuny l'actuació de les companyies Incidence Chorèographique i Plan B, amb què s'encetava l'edició d'enguany del festival Cos. Va ser una vetllada de dansa sensacional que es va desenvolupar en un teatre gairebé ple d'un públic entès en la matèria (moltes alumnes i professores de les escoles de dansa de Reus i voltants, que es van citar al teatre perquè amb la gala es presentava també el V Premi Internacional de Dansa Roseta Mauri), que van apreciar les evolucions damunt l'escenari dels ballarins de la companyia francesa, i que són també ballarins de l'Òpera de París. Van ballar un repertori de coreografies clàssiques, neoclàssiques i contemporànies, elegantíssimes i de gran plasticitat, i que van executar amb precisió. Es va trobar a faltar, però, la presència a l'escenari de José Carlos Martínez i de la tarragonina Arantxa Sagardoy, que havien de ballar Souvernirs pour demain, una coreografia creada per tots dos. Però estaven lesionats i s'ho van haver de mirar des del públic. Martínez és el ballarí estrella, i ara també coreògraf, de l'Òpera de París i un dels millors ballarins del món. Hauria estat, doncs, tot un luxe poder haver-lo vist ballar al Fortuny. Sagardoy és col·laboradora de Martínez a París i directora també de la seva pròpia companyia, Plan B, resident al Teatre Metropol de Tarragona. Plan B va presentar a Reus Visions, un muntatge de dansa rabiosament contemporània, amb projeccions de vídeo incloses, i que també el públic va ovacionar llargament. Una vetllada completa.
El Cos, però, s'havia inaugurat abans al centre d'art Cal Massó, amb Claim your place, una instal·lació i performance creada per Núria Legarda i Laia Cabrera i interpretada per la primera. Un espectacle de petit format que parla de les guerres del segle XX i que deu gran part de la seva força a l'audiovisual que es projecta així com a la concepció de l'espai en què es desenvolupa, obra dels reputats escenògrafs Max Glaenzel i Estel Cristià. Un espai, d'altra banda, que s'exhibeix de manera permanent fins aquest diumenge a Cal Massó, encara que Legarda no balli. El Cos, doncs, s'inaugurava davant un públic reduït, i sense discursos, amb aquesta producció del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER), tot i que cal remarcar que aquests tres primers dies del festival corresponen al que abans es coneixia com la mostra Mésdansa, la qual des d'enguany s'integra a la programació del Festival de Moviment (ja no és mim) i Teatre Gestual, fusió que, entre altres coses, ha estalviat despeses en la confecció dels programes. El Cos pròpiament dit comença dimecres que ve amb la segona de les produccions del CAER per al festival: No mataràs, de la companyia Criatures.
