Cultura

Crítica

òpera

Terradellas, ressuscitat

La Reial Companyia Òpera de Cambra de Barcelona (RCOC) ha protagonitzat una remarcable carrera discogràfica que no tenia reflex en actuacions a Catalunya. Aquesta situació anòmala comença a corregir-se amb la resurrecció de Sesostri, re d'Egitto, última òpera de Domènec Terradellas, compositor català actiu a Itàlia a mitjan segle XVIII. L'obra és un exemple perfecte dels fascinants excessos a què va arribar l'opera seria: argument enrevessat fins a l'absurd i àries de grans dimensions i exigent virtuosisme, al qual Terradellas afegeix una brillant coloració orquestral i una innegable inventiva melòdica. Malgrat tot, la versió denotava que es creia més en la força musical de Sesostri que en la seva validesa dramàtica, ja que, deixant de banda el format de concert, es van tallar tots els recitatius (i, suposo, algun da capo) i el llibret no estava inclòs en el programa.

Amb el gest enèrgic, sovint exagerat, de Juan Bautista Otero, la jove orquestra de la RCOC va oferir a l'Auditori un so força verd i atacs no sempre precisos. En tot cas, va ser una plataforma apta per a un repartiment de nivell. La dolçor de Sunhae Im va excel·lir en les àries més amorosides de Sesostri, la veu indòmita d'Alexandrina Pendatchanska destacava com a Nitocri, i Kenneth Tarver va sortir incòlume de la tessitura inhumana i les agilitats desenfrenades d'Amasi, així com Ditte Andersen va ser una cristal·lina Artenice. Curiosament, el cant més expressiu venia dels papers amb menys àries: un Tom Randle infrautilitzat com a Fanete i una Raffaella Milanesi commovedora com a Orgonte. Esperarem amb fruïció el disc.

Sesostri, re d'Egitto, de Domènec Terradellas
Director: Juan Bautisto Otero
Auditori (Barcelona). 11 de desembre.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.