Poesia de la fricció

Maria Wallace ha viscut més de mitja vida a Irlanda, on va casar-se, va tenir fills i va escriure tota la seva obra poètica, reconeguda amb un centenar llarg de premis literaris. Però ha estat al seu país natal, a Catalunya, on aquesta poesia tenaç i encara inèdita ha vist per fi la llum, en una edició bilingüe impulsada pel segell de Berga L'Albi amb el títol La segona ombra. Second shadow, que dilluns passat es va presentar a la Llibreria Context del Pou Rodó de Girona. “És dur, i a la vegada no ho és, / tenir cura d'aquest hort, / arrencar herbes, regar plantes assedegades, / fer la coneixença / de l'esperit de la segona ombra, / vivint de la manera que hauria viscut / si no m'hagués allunyat d'on vaig néixer”, escriu Maria Wallace al poema que dóna títol al conjunt i que expressa la seva dualitat interna, la constant fricció de qui, nascuda a la Vall d'Aro com Maria Teresa Mir i Ros, va perdre el nom i la llengua als deu anys, quan la difícil postguerra va portar la seva família a l'exili, primer a Xile, i més tard, ja ella sola, a Irlanda, on s'establiria per sempre. “La meva lleialtat a Catalunya i a Irlanda contínuament produeixen fricció”, va admetre l'escriptora a Girona, que afirma: “És en aquest lloc de lluita, on creo.” Acompanyada del també escriptor i veí Xavier Colomer-Ribot, la persona que va animar-la a buscar editor a Catalunya i l'ha assessorat en la traducció catalana dels poemes, Wallace va recordar que escriure poesia, com li va dir un amic escocès, consistia a “amagar a fora allò que es té a dins”, encara que per ella més aviat és “destil·lar una idea, reduir-la al mínim, i presentar-la com una gota de perfum”.