Cultura

Ambició artística

El Teatre de Blanes presenta la seva programació més completa per al primer semestre del 2011 amb figures com ara Rigola, Miró, Manrique, Masó o Arquillué

La programació del Teatre de Blanes per al semestre que ve, més enllà d'algunes consideracions determinades, fa força patxoca i suposa, sens dubte, un salt qualitatiu. Hi ha equilibri entre espectacles de qualitat, amb intèrprets de renom, i espectacles familiars, musicals, de dansa i locals. Per analitzar el cartell cal tenir present que la gestió està cedida a la productora Bitò, que gestiona també el Teatre de Salt, i això ha estat perfectament aprofitat per aconseguir que es veiessin al teatre selvatà espectacles que, si hagués de contractar-los en solitari, ho tindria força complicat per no dir impossible, perquè és diferent oferir només una actuació a les companyies que poder assegurar-ne dues. Aprofitant sinergies, tindrà lloc un fet poc habitual –pel fet de tractar-se d'un teatre que no és cap de sistema– com és l'estrena absoluta, a Blanes, de l'espectacle Petits crims conjugals, dirigit per Xicu Masó, amb Ramon Madaula i Laura Conejero, una producció de Bitò, que inclou en el cartell dues produccions més –un aspecte que pot provocar suspicàcies–: l'esplèndid Primer amor, interpretat per Pere Arquillué en estat de gràcia, i Copenhaguen, un espectacle que encara s'ha d'estrenar, però que és dirigit per Ramon Simó i interpretat pel mateix Arquillué, acompanyat en aquesta ocasió de Rosa Renom i Lluís Marco.

Després d'un inici de semestre amb el concert d'any nou, l'espectacle d'aficionats Eurovisión: El Musical, de l'associació de músics local, i el familiar Ploramiques, de la prestigiosa companyia de titelles L'Estaquirot, arriba un dels espectacles que provocaran més expectació, Pluja constant, de Joel Joan i Pere Ponce, dirigits per Pau Miró, que ja s'ha estrenat recentment a Barcelona amb força èxit. En aquesta mateixa situació es troba Coses que dèiem avui, escrita per Neil LaBute i dirigida per Julio Manrique, i la darrera obra d'Àlex Rigola com a director del Teatre Lliure, Gata sobre teulada de zinc calenta, de Tennessee Williams, amb un repartiment en què figuren Andreu Benito, Joan Carreras, Santi Ricart o Chantal Aimée.

Estrena a Catalunya

Tres espectacles més remarcables: Serrat balla, de Color Dansa, en què la companyia es proposa ballar l'imaginari poètic i musical del cantautor del Poble-sec; Joan Maragall, el ciutadà, una proposta dirigida per Rosa Novell, i una estrena a Catalunya, Nueva York en un poeta, amb la banda de jazz The Missing Stompers i Alberto San Juan.

El cicle Mosaic, de música, conté tres bones propostes, una de familiar i dues de caràcter més juvenil. La familiar és la producció de l'Auditori de Barcelona Ma, me, mi... Mozart, que introdueix els més menuts en l'audició de la música clàssica, mentre que per a joves s'ha programat la peça de teatre musical La casa sota la sorra, d'Egos Teatre, i l'actuació d'una de les figures més prestigioses del claqué a l'Estat, el ballarí Guillem Alonso, que presentarà amb la també ballarina Roser Font l'espectacle Tap Olé.

D'altra banda, el 2010 van passar pel teatre 4.802 espectadors, un 1% més que el 2007, el millor any de la història d'aquest equipament, després que el 2008 i 2009 disminuís l'afluència de gent al teatre selvatà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.