Cultura

Bromera, del voluntarisme cultural al lideratge editorial i social

L'editorial d'Alzira inicia la celebració del seu 25 aniversari amb la reedició de la seua primera novel·la “L'últim roder”, de Josep Franco

Josep Gregori agraeix especialment l'esforç del professorat en la consolidació del projecte

“Fa vint-i-cinc anys havíem d'arrencar els originals de les mans dels autors i ara hem de fer una selecció entre els centenars de textos que ens arriben”. Amb aquestes paraules del president de l'editorial Bromera, Josep Gregori, podria resumir-se el que ha sigut el primer quart d'història d'un projecte posat en marxa al saló d'estar i al garatge de Gregori i, que ha sigut possible gràcies a un gran esforç col·lectiu. A tots aquells que han fet possible situar l'editorial alzirenya al capdavant del mercat literari en valencià, va de dedicar Gregrori les paraules amb què es van inaugurar els actes de celebració de l'efemèride. Especial menció va merèixer el professorat, “sense aquest col·lectiu Bromera no existiria, ni el valencià estaria on està ara, ni tindríem una estructura editorial, ni podrien viure els nostres autors, ni tindríem una indústria cultural”.

Entre amics, familiars i una bona representació dels autors que han crescut al mateix ritme que l'empresa, Gregori, Salvador Bataller, membre del Consell Assessor, l'escriptor Josep Franco i el director de la Fundació Bromera, Josep Antoni Fluixà van anar desgranant les anècdotes d'un projecte que viu un “període de transició”. “El futur passa per la generació que tenim treballant ara i que ha de pilotar un vaixell que ve d'una travessia voluntariosa, però que no ha fracassat i, que ha de fer una singladura en formes que ara ni tan sols podem imaginar”, va expressar el president de Bromera.

“Visitadors mèdics”

Arrere han quedat els anys de la precarietat, de les odissees, de salvar de les dos riuades fortament patides per la comarca, els exemplars sobrants dels primers llibres que van editar, La narrativa valenciana, de Vicent Simbor i L'últim roder, de Josep Franco. “En van fer 4.000 de cadascú. Evidentment ens vam equivocar”, va destacar Gregori. “Aleshores —va afegir— poc sabien de plans de viabilitat econòmica. No teníem ni idea de res”. De la mà de Jesús Huguet va aprendre les qüestions bàsiques i amb l'artista Manolo Boix, les nocions bàsiques de disseny. I d'Enric Soles que els llibres també podien ser en color. “Jo estava convençut que els llibres sols podien ser en blanc i negre”, va rememorar Gregori amb un punt d'enyorança per aquella època en què semblaven “visitadors mèdics”. “Amb il·lusió tractàvem de compensar les mancances. I puc assegurar que és la mateixa il·lusió que tenim per afrontar els nous reptes. Tenim molts anys per davant i molt de futur”, va advertir Gregori al públic.

L'acte va servir per a presentar la reedició de L'últim roder, l'obra de Josep Franco que ha aconseguit vendre més de 75.000 exemplars en aquests anys.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.