Cultura

La contra

Càndida Universitat de Girona

El cronista critica l'absència de públic en el concert de cuplets catalans compostos per Càndida Pérez, creadora de ‘La Marieta de l'ull viu', de dijous a la Facultat de Lletres

És I'hora senyalada per començar l'acte, i les cadires de la Sala de Graus de la Universitat de Girona són buides de públic. Apareixem el qui subscriu i una acompanyant. Al cap d'un moment arriba Jaumó, un actor que coneix les protagonistes, i el senyor Josep Maria Canals, d'Olot, i acompanyant. Ell és el responsable de la recerca històrica que ara –d'aquí uns moments– tindrem el plaer de reviure en la magnífica figura i millor veu de Rocío Romero, acompanyada al piano per Elisa Planagumà. Totes dues són també d'Olot.

Entren en escena els tècnics de so i els organitzadors. Cal començar, malgrat la gairebé total absència de públic. Un representant de la universitat explica les intencions del programa Primavera Cultural UdG 20 11: es vol apropar la cultura a la universitat, i va dirigit sobretot als alumnes, als professors, al cos administratiu i auxiliar, i obert finalment a la gent de Girona en general. Parla també la presidenta de Joventuts Musicals, que col·laboren en I'organització, i reafirma les explicacions anteriors. Seguidament, començar el concert, per a aquelles poques persones que ens hi hem aplegat. Als presents, la buidor ens fa sentir vergonya...

Hom queda esmaperdut del nul poder de convocatòria de la universitat, i de Joventuts Musicals. No han aconseguit reunir ni un mínim d'assistència. On són els “alumnes, professors i altres empleats”? És possible que en un entramat com aquest, amb milers de persones dedicades –és un suposar– a impartir i a rebre “Cultura” en majúscula, en les seves diferents manifestacions, no existeixi el més mínim interès per respondre a una convocatòria tan atractiva? Hom ha vist l'acte anunciat en els diaris i altres mitjans de comunicació. No es tracta que hagi tingut poca difusió... I com és que de Joventuts Musicals no hi assisteixi tampoc gairebé ningú? Tal vegada s'ho han de fer mirar, perquè després la senyora rectora es creu les estadístiques globals i se sent cofoia de la seva Universitat.

Els absents s'ho van perdre. El concert fou una pura delícia, i una troballa excepcional: un repertori de cuplets catalans compostos per Càndida Pérez, d'Olot, (1883 - 1989) i recuperats per Josep Maria Canals. Ella fou la creadora de peces tan populars com La Marieta de I'ull viu (Baixant de la font del gat...”!); Les caramelles; El noi de la mare en versió cuplet, L'orfeonista, i moltes d'altres, que van fer les delícies del Paral·lel, en contraposició a les cupletistes espanyoles. S'ha rescatat de l'oblit i dignificat un repertori català amb una antiguitat de cent anys, lligat al coneixement d'una existència –la de Càndia Pérez– atzarosa i injustament marginada. La melodiosa i aguda veu, i el gest marcadament insinuant, però elegantíssim de Rocío Romero actualitzava aquelles melodies, que no sonaven a l'antigor, sinó a una somniada actualitat. Augurem per a la cantant un futur artístic important, per poc que algú del ram de I'espectacle s'adoni del que pot descobrir...

Queden molts actes programats d'aquesta Primavera Cultural. Esperem viure'ls amb més companyia.

Post escriptum a la contra anterior: L'Ajuntament ha obert el mirador deis Maristes, al Barri Vell, i n'ha retirat la porqueria. Per cert que el lloc portarà el nom de Mirador de les Dones, encara no retolat. Al·leluia!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a