Cultura

La contra

El Casino de Lloret, plató de cine

El Gran Casino Costa Brava és el plató de rodatge de ‘The Pelayo's', una pel·lícula amb un repartiment de primera que recrea la història real d'un clan familiar que s'ha enriquit amb el joc

A diferència de Las Vegas, on un es pot passar les 24 hores del dia jugant i apostant fins a perdre la noció del temps, al flamant Gran Casino Costa Brava de Lloret de Mar, un dels més moderns d'Europa, les sales de joc tanquen de les 6 del matí a les 5 de la tarda. Bé, en tot cas no pas aquests dies, en què les hores de descans s'aprofiten per rodar una pel·lícula que converteix el casino en un immillorable plató de cine. Ahir, en aquest mateix escenari, en acabar la jornada de treball –en la que ja és la tercera setmana de rodatge– es va celebrar una breu roda de premsa per presentar als mitjans de comunicació aquesta ambiciosa producció que porta per títol –volgudament peliculero The Pelayo's,

Dirigida pel realitzador català Eduard Cortés, i amb guió de Piti Espanyol, narra la història real d'un clan familiar, els García Pelayo, que, seguint un mètode molt senzill i legal enginyat pel seu patriarca, van fer saltar la banca dels casinos de mig món, arribant fins a l'extrem que els hi van prohibir l'entrada. Una història tan real com suggeridora que, passada pel sedàs cinematogràfic, esdevindrà, en paraules del director, “una pel·lícula d'aventures que contindrà humor i acció a parts iguals”. Per afegir-hi més adjectius, segons va dir, “serà una pel·lícula lluminosa i adrenalínica que vol transmetre la vitalitat i transgressió d'una colla de joves que disfrutaven dels millors anys de les seves vides”. També va aprofitar l'ocasió per destacar que la filmació està resultant òptima perquè disposa del “càsting somiat”. Tots ells, amb l'excepció de Lluís Homar, li van donar suport acompanyant-lo a l'acte: Daniel Brühl, Eduard Fernández, Miguel Ángel Silvestre, Oriol Vila, Blanca Suárez, Vicente Romero, Marina Salas i Huichi Chiu. Pel que fa a les declaracions de tots ells, res a destacar, per telegràfiques.

Prèviament, sota una intensa pluja fina i un molest vent gèlid, es va celebrar una sessió per als fotògrafs que va aplegar més de mig centenar de lloretencs que, al crit de “Duque, Duque!”, ja feien presagiar de què aniria l'assumpte. I és que en la roda de premsa els focus i els flaixos de les càmeres es van dirigir bàsicament al costat dret de la taula, on estaven asseguts Miguel Ángel Silvestre –a qui encara persegueix l'ombra del sobrenom del personatge que va encarnar a la sèrie Sin tetas no hay paraíso– i Blanca Suárez, mediàtica actriu de nova fornada. La majoria de preguntes anaven per a ells dos, i sempre interessant-se per saber si la relació professional en algun moment havia esdevingut personal... i coses per l'estil. D'altres, més ingenus, volíem saber més coses de la pel·lícula, desig que es va complir quan, per casualitat, vam coincidir a la recepció amb el director.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.