Cultura

entre

setmana

Lletanies per a Albert Manent

Al setembre Albert Manent va fer vuitanta anys i uns amics que es troben a l'Ateneu Barcelonès van decidir que era hora d'organitzar-li un homenatge. Totes les coses triguen, i l'acte es va acabar celebrant dimecres de la setmana passada en el petit teatre de la docta institució del carrer de la Canuda. Per cert, que el teatre ha estat objecte d'una profunda remodelació. Si abans semblava el teatret d'una casa de nines, ara recorda una sauna finlandesa o més aviat una sala de la república independent d'Ikea. El fins ara president de l'Ateneu, l'arquitecte i republicà Oriol Bohigas, ha deixat gran empremta a la casa durant el seu mandat.

L'homenatge va anar molt bé. Podent ser molt llarg va tenir la mida justa. Pensin que van intervenir-hi disset persones, sense comptar-hi el presentador, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el mateix homenatjat. Els glossadors havien rebut instruccions de no parlar més de tres minuts, i encara que algun es va enfilar als cinc tots es van ajustar prou a la mesura. Fins i tot el president Pujol, que també va parlar. Quan Pujol agafa un micròfon la gent s'hi posa bé perquè calcula que de tres quarts no baixa. Bé, doncs es va limitar als minuts estipulats.

Hem de dir els noms dels oradors perquè com que l'acte va ser important i la figura d'Albert Manent encara ho és més, n'ha de quedar constància. Hem de dir també els epítets amb què cada un va definir Manent perquè un cop aplegats defineixen i completen una figura amb tantes prestacions. Entre parèntesis, els epítets. Jordi Amat (“subcomandant”), Josep M. Cadena (“conspirador”), Antoni Vives –que va enviar un escrit perquè era fora– (“home d'acció”, “mestre”), Pilar Garcia (“memorialista”, “noucentista”), Oriol Izquierdo (“fill de Marià Manent”, “home de lletres”, “erudit”, “compilador”, “retratista literari”), Josep Massot (“amic”, “agitador”, “cristià”, “generós”), Jaume Medina (“carnerià”, “biògraf”), Josep Murgades (“filòleg”), Vinyet Panyella (“valent”, “guia”, “civilitzat”), Ramon Pla Arxé (“estimulador”, “inalterable”, “poeta”, “poc vanitós”), Josep M. Roig (“historiador”, “cronista de la resistència”), Eva Serra (“catalanista”), Josep M. Solé i Sabaté –que també va enviar un escrit– (“fura”), Jaume Subirana (“compromès”, “detector de la qualitat”). Al final, i després de recordar-nos que Manent ha preservat el nom del núvols, Joan Veny li va desitjar que es millorés dels genolls que ara mateix el martiritzen una mica i han estat causa d'una recent intervenció quirúrgica. Jordi Pujol va agafar al vol els bons auguris per recordar a Manent que amb els genolls no es pensa i que per tant, ha de continuar treballant en favor de la “construcció del país”.

Unes intervencions de gran, grandíssima qualitat que demostren que el món intel·lectual català té molta alçada. Vull dir que vam sortir de l'acte molt estimulats i més optimistes de com hi havíem entrat.

Vam saber que a Manent tothom li telefona. Uns per saber un fet històric, uns altres per interessar-se per una paraula que no saben trobar al diccionari, uns altres per conspirar. Manent, queda dit, és un gran conspirador i, per tant, un home que ho sap tot, i quan diem tot volem dir des de les qüestions més altes a la més petita xafarderia sobre algú o sobre alguna cosa. ¿Als vuitanta anys i amb els genolls delicats i després d'una operació també? També.

Li ha agradat, senyor Manent? “Home, he superat el xàfec de floretes i crec que ha quedat demostrat que em defineix aquesta paraula que em fa tant de riure: transversal”. Manent té molt sentit de l'humor, també. Josep Murgades va acabar les seves paraules amb una exhortació que podia posar colofó a les lletanies que havíem escoltat: ad multos annos.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a