Cultura

Cinema i actualitats

Ahir va concloure a Girona el 8è Seminari sobre els Antecedents i Orígens del Cinema, enguany centrat en ‘La construcció de l'actualitat'

El nord-americà Charles Musser va exposar les connexions del cine i la política ja l'any 1896

A finals del segle XIX i a principis del XX, en plenes beceroles del cinema, mentre a Europa el pes de la tradició centrava l'interès mediàtic en els rituals del poder (cerimònies i visites monàrquiques o parades militars), als Estats Units s'estaven gestant ja les incipients formes de generar informació i transmetre ideologia a través dels nous mitjans. És una era en què neix certa modernitat dels mitjans de comunicació i en la qual els nord-americans comencen a descobrir realment el gran poder la imatge i, per tant, comencen a generar els primers codis del que avui dia anomenem actualitat informativa.

Es té constància que tot això succeeix durant el seguiment de les campanyes presidencials del 1896, quan el cinema, sota la influència de la premsa escrita, irromp no només per informar de l'actualitat informativa sinó també com a arma electoral que formarà part dels nous mètodes de campanya per engrescar els votants. El més interessant, però, és descobrir que ja aleshores la construcció de la realitat i “l'actualitat” es basava en l'ús d'una polivalència intermediàtica –combinació de fotogravats, fotografia, llanterna màgica, cinema...–, l'embrió del que avui s'anomena audiovisual.

Charles Musser (Universitat de Yale), una eminència a nivell mundial pel que fa al cinema dels orígens, va aprofitar la seva estada a Girona per exposar a grans trets aquest i altres temes que van servir per vestir la premissa del 8è Seminari sobre els Antecedents i Orígens del Cinema, enguany centrat en La construcció de l'actualitat. Les jornades d'aquest seminari organitzat pel Museu del Cinema i el departament de geografia, història i història de l'art de la UdG, que ahir va concloure, van donar peu a altres ponències, comunicacions i debats també d'allò més interessants.

Entre altres, va destacar la intervenció de Sila Berruti i Luca Mazzei, investigadors de la Universitat de Roma, que van exposar com el naixement de les “actualitats” en el cinema italià es van produir coincidint amb la guerra italo-turca que va tenir lloc en territori de l'actual Líbia ara fa cent anys (1911-1912). A més de parlar dels nous mètodes de propaganda amb el cinema com a gran maquinària i de la documentació que referma la consideració dels operadors de cinema com a periodistes de guerra, la seva gran aportació va ser la descoberta de les anomenades postals de cine: una mena de regals en format cinematogràfic que, per una banda, recollien el testimoni dels soldats al front i que després es projectaven a les famílies; i, per l'altra, que filmaven els familiars en grups i esquetxos d'un parell de minuts per mostrar als enviats al front.

Així mateix, la investigadora Lluïsa Suárez ha descobert més connexions del cinema amb una nova concepció més dinàmica de la imatge fotogràfica que estava sorgint a l'àmbit periodístic ja a finals del segle XIX, centrant-se en la figura de Fernando Rus, pioner del fotoperiodisme barceloní i operador d'actualitats cinematogràfiques.

Com a complement, dijous va tenir lloc al Truffaut la projecció d'una sèrie d'actualitats cinematogràfiques provinents de la Filmoteca de Catalunya, algunes de tan curioses com les que recull la festa major de 1914 i els temporals de 1915 a la localitat de Lloret de Mar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.