Cultura

Cultura

Exposició d'Antònia Ripoll al Centre d'Arts Visuals d'Amposta

Autobiografia universal

L'artista mostra el seu jo més íntim a ‘El cos de les pàgines'

Treballa la idea de l'arbre com a ésser, a la pell del qual queden estampades totes les vivències

“No és el que em passaa mi com a persona, sinó la història del món com
la visc”

Un arbre emblanquinat amb les arrels a l'aire i envoltat de tres planells en els quals es projecten de manera continuada diapositives de la vida, els espais i els moments històrics que han marcat la vida d'Antònia Ripoll (Barcelona, 1961). Aquesta és la primera instal·lació que impacta en el visitant quan s'endinsa a El cos de les pàgines (memòria de bitàcola), la nova proposta artística de Ripoll, que fins al 30 d'abril es podrà visitar al Centre d'Arts Visuals d'Amposta. L'artista treballa la idea de l'arbre com a ésser immòbil on queden marcades totes les vivències. “És blanc perquè absorbeix totes les influències i té les arrels a l'aire perquè està desarrelat”, argumenta Ripoll, per qui un arbre és com un llibre on queda enregistrat sota l'escorça tot el que li passa. Per fer la instal·lació ha utilitzat unes 2.000 fotografies, des del 1918 –any en què va nàixer la seua mare– fins a l'actualitat, i sincronitza les imatges personals amb els fets històrics universals que l'han marcat com a persona (la mort de Franco, el cop d'estat de Pinochet o les manifestacions per les llibertats).

El llibre com a tal també és un altre dels recursos que Ripoll fa servir a la seua exposició com a fil conductor del seu discurs, on inclou un gran plànol que mescla les ciutats i els pobles que l'han marcat i on ha deixat petjada. És la seua memòria de bitàcola, en què hi ha estampat en roig, el “color de la vida”, arbres que representen la seua presència en aquests espais i ciutats del país i del món. I tot queda relligat en sis pàgines d'aquest llibre d'artista, en què apareix un cos en moviment que s'alça, cau i es torna a aixecar, un reflex de la vida mateixa, que és cíclica i et colpeja, però que no impedeix que et tornis alçar. “No és el que em passa a mi com a persona, sinó la història del món com la visc”, argumenta. L'escenografia d'aquest cos en moviment la repeteix al mur central de la sala d'exposicions per acabar de tancar el cercle. “Alenen pectorals en la giravoltada del desig de llibertats”, li ha escrit l'escriptor Josep Igual amb motiu de l'exposició, un poema que ha reproduït just entrar a la sala d'exposicions i també al catàleg, on també inclou els textos, que també, amb motiu de la mostra, li han escrit Maria Josep Margalef i Roser Amills.

A l'aire flota la cançó instrumental El cirerer, del disc Porrera, de Lluís Llach. “Li he demanat permís per fer-la servir”, diu l'artista, que confessa que l'arbre de la seua exposició havia de ser, però no ho és, un cirerer, perquè és l'arbre que hi havia a l'entrada del mas familiar, el que dóna un significat més al complex món d'aquesta memòria de bitàcola.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.