Custo Dalmau: “El més difícil no és saber crear, és saber vendre”

Cap on va la moda?

Estem davant d'un canvi important de cicle determinat pel desenvolupament de la tecnologia, especialment per la comunicació. Vivim el món en directe, en la immediatesa, i es canvien els models tradicionals. Ara per ara pots tenir un producte molt bo però si no el saps mostrar al món, no tens res. Un gran xef sense restaurant, on cuina?

Però vostè sempre ha sabut donar visibilitat al seu producte: botigues, desfilades, salons, ara roba per a nens amb Custo Growing...

Avui en dia s'ha produït un tall generacional molt important. El que era i és vàlid per a nosaltres ja no ho és per als més joves. El fax va revolucionar el món fa pocs anys i ara ja és un dinosaure. I tenir una plana de Facebook ahir era innovador i ara ja és com qui té una targeta de presentació, res més. Les xarxes socials avancen i alguns nanos ja no obren ni els e-mails! Si no ets capaç de preveure els camins per on aniran les noves comunicacions et quedes aïllat. Vam encarregar a una empresa unes aplicacions per baixar a Iphone, Android i Blackberry i al cap de quatre mesos, tot just quan van estar acabades, ja estaven desfasades. Contactar amb els menors de 25 anys és tot un repte, però és el futur.

Això vol dir que vivim el final de les desfilades tal com les entenem?

Les desfilades són herència de les estratègies de venda de fa 50 anys, quan tot es feia a sis mesos. Avui, quan els xous es veuen en directe, en streaming, no té sentit mostrar en una passarel·la el que prepares per a l'hivern que ve. És un anacronisme però no s'abandona perquè té un vessant d'espectacle, de proximitat física, d'acte social... Nosaltres desfilem des de fa molt a la Fashion Week de Nova York, que ens ha vist créixer com a empresa, però cada any a més organitzem alguna altra desfilada en països on ens hem introduït. N'acabem de fer una a Santo Domingo i el mes passat vam ser a Tunísia perquè ens van demanar participar en la seva setmana de la moda per donar suport, amb actes normalitzadors, a la transició democràtica del país.

A Barcelona ara tenim una passarel·la de moda independent, el 080, amb subvenció pública.

Una cosa és promocionar la moda com a fet cultural, mostrar el que es fa a Catalunya, i un altre és ajudar a fer que la moda tingui vocació de negoci i com qualsevol altra empresa pugui crear llocs de treball reals. Si es fa en aquest sentit s'han de valorar els resultats de tot plegat i veure si funciona. És sumar i restar.

Catalunya sempre ha estat molt creativa pel que fa a la moda. Hem de continuar donant suport al talent?

Avui hem de tenir clar que el més difícil no és crear, és vendre. L'oferta és enorme i la demanda s'ha encongit en el nostre entorn, a Occident. Fa 30 anys, quan vaig començar, ningú sabia què era una escola de moda i ara no paren de sortir nois preparadíssims amb gran talent. Però arriben a una societat on la gent no aspira a comprar roba perquè ha descobert que l'autèntic luxe és tenir temps lliure. En aquest context, repeteixo: l'art no és saber crear, és saber vendre. A l'Estat i a Catalunya hi ha molta creativitat però sempre ha fallat la cultura d'empresa vinculada a la moda.

Quin consell donaria als joves que comencen a dissenyar?

Que tinguin molt clar que han entrat en un sector molt competitiu i molt complex. Hauran de lluitar molt i durament. Estàs obligat a ser global en vendes i en proveïdors. Fa 25 anys nosaltres fabricàvem a Mataró i ara fabriquem a 10.000 quilòmetres de casa. Abans hi havia moltes botigues multimarca i ara tenim botigues pròpies i cada cop més es compra tot en línia (per a la meva filla de 19 anys ja és habitual). Qui sap si potser d'aquí a pocs anys veurem ciutats amb més gimnasos que botigues! Els hologrames en 3D ja estan trucant a la porta i podrem crear imatges nostres provant-nos vestits virtualment... El joc canvia molt ràpidament i cal estar preparats per adaptar-se i ser imaginatius.

Ser imaginatius en un món on regnen les còpies sembla contradictori.

És molt trist. Tal com està el món resulta molt més rendible copiar que desenvolupar i treballar amb R+D+I com fem nosaltres. Si en farmacologia passés com en el sector de la moda, ja seríem morts per falta de nous medicaments. El 7% del PIB de la Xina ve de la pirateria, i el pitjor de tot és que aquí notes que la cultura del pirateig no molesta del tot a la gent.

Custo Barcelona ha estat víctima de moltes còpies. Com s'hi enfronten?

Posem denúncies, és clar. Però és molt difícil de controlar. De sobte t'avisen que han trobat 200 samarretes en un aeroport... Les legislacions són molt laxes i els peritatges ridículs. Et donen la raó però perds molt de temps i esforços.

Curiosament a Custo Barcelona la van acusar de copiar Piolín.

Tot allò va ser molt desagradable perquè no era cap còpia i els jutjats ens van donar la raó sempre, la vam tenir sempre, i tot i així els litigants insistien i provocaven titulars periodístics que m'enviaven directament a presó per frau. Els mitjans van exagerar la situació i ho vaig patir molt. Sortosament fa dos mesos va quedar tot resolt a favor nostre.

Quan va arribar el Bread & Butter Custo va començar a fer festes-desfilades a Barcelona i continua fent-les amb el saló català que l'ha substituït, The Brandery. Ho fa per donar suport al seu país? Què li sembla el saló?

Intento ajudar tant com puc perquè com a empresa hem nascut a Barcelona, som d'aquí! The Brandery vol donar resposta a la demanda del sud d'Europa però ha nascut en un moment complicadíssim. Estan pedalejant i això és bo. És un projecte que necessita paciència perquè les coses s'han de fer ben fetes, pas a pas. És interessant saber que els salons que funcionen avui en dia són els que innoven, els que aporten algun tret diferenciador.

El seu tret diferenciador sempre ha estat el mestissatge i... el color. Veu la vida de colors?

És clar que sí. Per què la moda no pot ser de color? El color va de la mà amb el sol i genera optimisme. Un alemany la primera cosa que fa quan arriba a Palma és posar-se una camisa de colors. Jo sóc optimista de mena. Des dels inicis vam proposar una moda alegre, i llavors era molt difícil fer entendre a la gent que a l'hivern els colors no havien de fer vacances. Ara ja no tant, malgrat que hi ha zones molt condicionades per la cultura i la situació geogràfica.

Nova York, per exemple.

Sí, si un nord-americà va a la Gran Poma es vesteix de negre i si se'n va a Miami es col·loca la samarreta de flors. No és un lloc fàcil per a nosaltres malgrat que ja fa 15 anys que hi som. Tenim mercats més naturals: Califòrnia és una meravella.

I què em diu de la Xina, on avui dia tant es fabrica com es ven?

Nosaltres venem aHong Kong, però a la Xina encara no hi som. Les millors fàbriques són allà, però és un país que va en alta velocitat en tot i els costos estan pujant molt per tant la producció ara marxa cap al Vietnam i Cambodja. Per a mi és una zona més interessant com a mercat que com a proveïdor. Són 1.500 milions de persones, hi ha 20 milions de milionaris i ja tenen una classe mitjana potent. Però tenen els seus propis costums i gustos, no és fàcil entrar en el seu mercat interior. Malgrat ser un país ple de còpies, el que sí que he detectat és que ells no les consumeixen. Un taxista és capaç de gastar-se el sou d'un mes per comprar-se un moneder de marca.

Al segle XXI la moda es ven en cadenes o s'agrupa en els grups del luxe. En el passat a Custo Barcelona l'han intentat comprar. Hi tornen?

Algun intent fan de tant en tant. Però aquest projecte és massa personal per vendre'l. El vam crear el meu germà David i jo amb molta il·lusió i sempre hi hem estat 100% involucrats.

Adaptar-se als nous temps inclou fer una segona línia, Custo Line?

S'ha de ser coherent amb els temps en què vivim i la preocupació econòmica és prioritària. Hem de donar la màxima qualitat a un preu assequible i això ho aconseguim fabricant en llocs barats a diferents parts del món. Custo Line recupera el nom amb què vam començar als anys 80 i proposa una línia urbana molt jove i casual.

També fan altres coses, com personalitzar avions o vaixells...

Acabem de pintar la coberta del ferri de Baleària que anirà de Dénia a Formentera amb un fons marí ple de peixos mediterranis, i també n'hem fet una altra versió per al ferri que enllaçarà Miami i les Bahames. Crec que és una altra manera d'estar present en el món, de promocionar-se sense trair l'esperit de la firma. En aquest cas el projecte està molt vinculat a la platja i la diversió... I als colors.

Quins projectes té ara?

Continuar obrint botigues pel món. Fa deu anys vam obrir la primera i ara ja en tenim 60. I fer coses que ens agradin. Per nosaltres la manera de lluitar contra la crisi és no parar de crear, treballar, innovar... Estar viu.

Cap on va la roba que vestirem?

Cada vegada més el llenguatge de la moda té a veure amb la tecnologia. Els avenços aquí també són sorprenents. Si abans només teníem llana, cotó i seda per vestir-nos ara podem trobar fibres de paper reciclat, de blat de moro... Materials resistents i molt interessants que ens donen molt de joc.

Custo Barcelona, com les firmes punteres, busca crear un estil de vida: té rellotges, línia d'ulleres, perfum...

Sí, curiosament ara que parles de perfums, cal dir que jo no hi creia gaire i vaig trigar a decidir-me, però estic entusiasmat perquè l'últim que hem fet, Pure, ha rebut premis i està entre els cinc més venuts d'aquest Nadal, i això és increïble en un món en què es venen milers d'essències!

La gent connecta amb l'aroma Custo, i a més és profeta a casa seva. Vostè és de Tremp, i Lleida li ha donat un premi aquests dies.

Els estic molt agraït. Home, m'agradaria ser estimat a casa, a qui no? Tenim pendent fer una desfilada al nou aeroport, que, com la nostra roba, té molts colors. És preciós.