cultura

La contraportada

“El rellotge s'ha aturat”

Els temps canvien i la xarxa, amb Twitter com a principal eina, es va convertir ahir en un dels mitjans on es va fer el ressò més immediat de la mort de Miquel Pairolí

Des de primera hora del matí d'ahir, Twitter, la xarxa social que més bé representa la immediatesa, va ser un degoteig constant de missatges fent-se ressò de la mort de Miquel Pairolí. Van ser tantes les piulades emeses que ràpidament “Miquel Pairolí”es va convertir en allò que s'anomena trending topic (terme més usat en un moment concret). Concretament, durant una bona estona es va situar fins al cinquè lloc, a nivell estatal. També l'etiqueta #pairolí es va convertir al llarg de tot el dia en una de les etiquetes més referenciades a la xarxa.

Se'n van fer ressò tota mena de mitjans, personalitats destacades del món de la cultura i de la política, com també lectors de la seva obra i seguidors dels seus articles publicats diàriament durant anys a El Punt i, més recentment, a l'Avui. La majoria expressaven el dol per la seva mort i alguns destacaven el seu darrer article, titulat il·lustrativament Teló. Altres també recordaven l'emotiu article publicat per Màrius Serra a La Vanguardia que feia referència a l'escrit pòstum del malaguanyat escriptor. Discret i educat són els qualificatius més repetits sobre la seva personalitat. Després de l'anunci de la seva defunció, la primera piulada que es va llegir era la de WhistPlayers, pseudònim gens misteriós de l'escriptor i amic personal de Pairolí, Vicenç Pagès: “Miquel Pairolí era un dels grans. El rellotge s'ha aturat”. Immediatament van aparèixer els senyals d'alguns dels usuaris gironins més actius de Twitter, com ara Quim Nadal i, precisament, del seu hereu a l'alcaldia de la ciutat, Carles Puigdemont, que no va obviar com se n'havia assabentat: “Just iniciat el ple del Parlament, en Quim Nadal em fa saber la mala notícia de la mort d'en Miquel Pairolí [...]; ha estat un escriptor excepcional i la seva pèrdua per les lletres catalanes i per Girona és enorme”.

A més dels seus amics i coneguts, Melcior Comes, Martí Gironell, Saül Gordillo, Joan Josep Isern, Quim Masferrer, Vicent Partal, Quim Torra, Lluís Guinó, Antoni F. Sandoval o Xavier Carmeniu –aquest, un dels més prolífics– són només alguns dels noms propis que van voler deixar tot seguit el seu testimoni 2.0. Pel que fa a mitjans, entitats o organismes, els primers a deixar-ne constància van ser El Punt, l'Avui, Nació Digital, la Revista Identidad, Escritores en red, l'Ara, la Diputació de Girona i, més tard, Llibertatcat, 3cat24, TV3cat, Versos Lliures, Blocs de Lletres, Ser Girona, Fundació Josep Pla, La Malla, La Vanguardia, El Mundo i El País. I quant a reaccions polítiques emmarcades en un partit, només vam saber detectar les de la CUP i Rcat. Potser és que la cultura no passa per les prioritats dels partits...

Les xarxes socials tenen això, la immediatesa. Tanmateix, el que ens queda, quan el rellotge s'ha aturat, és l'obra de l'autor, aquesta sí, sempre immortal.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.