Cultura

Dràcula versus Casanova

Albert Serra rodarà ‘Història de la meva mort, una adaptació lliure de la novel·la de Bram Stoker, a principi de setembre a Romania i després a França

A la seva història sobre el vampir, també hi apareix el personatge no menys mític de Casanova

Després d'abordar una visió d'allò més particular de les desventures del Quixot a Honor de cavalleria i d'il·lustrar la llegenda dels Tres Reis de l'Orient passat pel seu sedàs amb El cant dels ocells, el banyolí Albert Serra es recolza novament en els mites per fer una altra aportació a la seva curta però intensa carrera cinematogràfica. En aquesta ocasió, sembla ser que no n'ha tingut prou de versionar sui generis un mite tan potent com el de Dràcula –tot prenent com a base l'adaptació lliure de la novel·la de Bram Stoker–, sinó que el cineasta també incorpora a la mateixa història fictícia el no menys mític Casanova.

La història de la meva mort, que és així com es titula la pel·lícula, es començarà a rodarà principi de setembre a Romania –la terra originària del comte Dràcula– amb la previsió de desplaçar-se al cap d'unes tres setmanes a França, concretament al País del Loira, el Limosine i la Provença, on l'equip de rodatge s'estarà tres setmanes més, segons han informat fonts de la productora Andergraun Films.

Com és habitual en els seus rodatges, Serra s'ha envoltat del seu habitual equip tècnic i artístic, en aquesta ocasió amb la incorporació anunciada del també banyolí Jordi Pau, aquest en el paper del cèlebre vampir. I com és de preveure, la improvisació tornarà a ser un component que planejarà en tot moment durant la filmació del film.

Segons deixa entès el web de Catalan Films, Història de la meva mort descriu un moment de transició entre el racionalisme de final del segle XVIII i el romanticisme de principi del XIX, vista a través de la sexualitat i de la vida quotidiana, i representada –respectivament– pels dos personatges històrics esmentats, Casanova i Dràcula. La pel·lícula narra precisament aquesta transformació, d'un món de llibertinatge sensual, lúdic, científic i racionalista com és el Segle de les Llums, per passar a un món romàntic de fosques pulsions sexuals, d'esoterisme, alquímia, sacrificis i mort. Més concretament s'especifica que la pel·lícula comença en ambients artístics centreeuropeus i segueix les peripècies d'un Casanova madur, sempre acompanyat pel seu criat Pompeu, per terres septentrionals, fins arribar a un petit poble de camperols rodejat de boscos frondosos on Casanova continua les seves aventures de seducció i conquestes sexuals. Amb l'aparició del comte Dràcula, però, l'ambient es tornarà cada cop més tenebrós i terrible, fins a confluir de forma abrupta en l'estrany i misteriós desenllaç final.

Història de la meva mort és una coproducció catalanofrancesa (Andergraun Films i Capricci Films), en què participa l'ICAA i TV3.

Convidat a Locarno

Per altra banda, el Festival de Locarno ha programat dos treballs del director de Banyoles: per una banda, Els noms de Crist, la sèrie de televisió basada en l'obra De los nombres de Cristo (1586), de Fray Luis de León, i pensada per a l'exposició Esteu a punt per a la televisió?, del MACBA. Per l'altra, les cartes creuades amb el cineasta argentí Lisandro Alonso, encarregades pel CCCB: El Senyor ha fet en mi meravelles (protagonitzada per Albert Serra, Montse Triola, Jimmy Gimferrer, Àngel Martín, Lluís Carbó) i Sin título (Carta para Serra), protagonitzada per Misael Saavedra i Laureano Alonso.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a