La “tx” a començament de paraula
CLAR I EN VALENCIÀ
L'Institut d'Estudis Catalans i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua haurien de replantejar-se la grafia de les paraules que actualment s'escriuen amb tx- inicial (onomatopeies, aferesis o adaptacions de paraules procedents d'altres llengües).
Considere que eixa grafia va en contra de la fonètica històrica de la nostra llengua. La consonant prepalatal (o palatal) sorda que es troba a començament de paraula, els valencians, els tortosins i els catalans occidentals la pronunciem sempre africada i els catalans orientals i els illencs la fan sempre fricativa.
La paraula anglesa shoot (fricativa en la llengua original) la grafiem xut i la paraules angleses chip i chat (africades en la llengua original) les grafiem xip i xat, però, a l'hora de pronunciar-les, els valencians, els tortosins i els catalans occidentals les pronunciem totes africades i els catalans orientals i els illencs les pronuncien totes fricatives.
¿Quin sentit tenen les grafies txapela, txecoslovac o txistera a banda de complicar-li la vida de manera innecessària a qui aprén a escriure la nostra llengua? ¿Per quin motiu hem d'escriure Txad però en canvi Xile? És totalment incongruent grafiar xacolí (del basc txacolin), però en canvi txapela (del basc txapel).
Si volem conservar la grafia amb el dígraf tx- inicial en paraules d'origen foraster perquè en la llengua original el duen, hem d'escriure-les amb lletra cursiva. Si les adaptem a la grafia de la nostra llengua, hem d'eliminar la t.