Cultura

Quadern de teatre

L'obra de Maragall puja a escena amb renovat impuls en l'any del centenari i enlluerna la Barcelona coquina de sempre

El llamp Maragall

La veu del poeta està acompanyada per música de nova confecció amb el Cor de Cambra del Palau

El centenari de la mort de Joan Maragall arriba per partida doble a la mateixa casa del poeta i al temple nacional del teatre (TNC). Maragall a casa és un espectacle honest, humil i didàctic. És un recorregut per la vida i obra del poeta escrit per Josep M. Jaumà que hi encadella versos, cartes, articles i discursos del compromès polígraf, relligats amb sobrietat i eficàcia i servits amb propietat per l'actor Jep Barceló. Un recital de petit format que es pot escoltar –quin privilegi!– cada dilluns i dimarts al mateix menjador de la casa-arxiu Joan Maragall, la llar familiar del poeta a Sant Gervasi, amb els mateixos mobles, vitrines, quadres que quotidianament envoltaven l'escriptor. Barceló destria la peripècia del jove destinat als telers, però que, empès per la il·lusió romàntica i l'emoció versaire, acaba redimit per la literatura i compromès amb la cultura del país, un model cívic que seria admirat enllà de les fronteres i enllà de la mort.

L'espectacle institucional que el país devia a Maragall ha arribat finalment al TNC. Després de la cerimònia funeral que va oferir l'any passat, ara es decanta pel treball més representatiu de l'escriptor: el material poètic que va constituir la base d'un “festival líric popular” amb música de Felip Pedrell i que s'havia d'estrenar a la plaça de les Arenes, però que la poquesa de mires de la burgesia catalana de l'època va deixar en suspens. El comte Arnau parteix de les tres composicions que Maragall va dedicar al personatge mític entre 1900 i 1911, a partir de les quals Hermann Bonnín, amb l'ajut de Lluís Solà i Joan Casas, ha fet una dramatúrgia escènica que talla i recús per incorporar al final el poema Soleiada, que no pertany al cicle arnaldià. Hagués lluït més el cant de l'infant nonat amb què Lídia Pujol cloïa el muntatge que en va fer aquest estiu l'esbart Marboleny a Sant Joan de les Abadesses.

Els elements de l'espectacle són de primera qualitat, sobretot, és clar, la poderosa veu del poeta, acompanyada amb força per la música de nova confecció de Lluís Vidal i Mariona Vila, amb moments vibrants, particularment quan intervenen els dos cors –un d'homes i un de dones– del Cor de Cambra del Palau de la Música, esplendor vocal que contrasta amb altres moments menys aconseguits, com les passejades d'un contratenor que va creuant l'escenari mentre diu parts importants del text original que no hi ha manera de desxifrar. Per cert, és que no es muntaran mai les peces escèniques del gran Pedrell? Ara ja s'ha perdut l'oportunitat de rescatar la preuada partitura que abasta els dos primers poemes maragallians sobre Arnau.

Imponent escenografia

El majestuós muntatge de Bonnín es referma també en una imponent escenografia de Jean-Pierre Vergier que omple l'immens forat de la Sala Gran amb una llenca de terra esberlada que s'enfila fins al capdamunt; un terrer on es projecten expressives imatges de la furiosa cavalcada del comte infernat i del cavall de foc, que ens remet a un dels orígens remots de la llegenda popular: la processó de difunts o exèrcit salvatge comanat per Hellequin, difosa per tot Europa medieval. Tot plegat amb un tractament sonor i lumínic d'elevada tensió. Els intèrprets no atenyen l'alenada profunda que requereix Maragall, i si bé Ernest Villegas com a comte i Anna Ycobalzeta com a abadessa posseeixen una magnífica presència escènica, el Poeta de Joan Crosas queda estovat amb una prosòdia castellanitzant i encarcarada que denota la poca preparació dels nostres actors en el vers català. I tanmateix, és una ocasió d'or escoltar en acció la paraula inspirada i el vers musical de Maragall.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.