Cultura

El país de Joan Miró

L'exposició pot apropar l'obra de Joan Miró a una nova generació

“Nosaltres, els catalans, pensem que s'han de tenir els peus solidàriament posats a terra si es vol volar per l'aire. El fet que jo davalli a la terra de tant en tant em permet de saltar tot seguit més alt.” Aquestes paraules de Joan Miró defineixen una bona part de la seva actitud com a ésser humà i artista, origen del seu compromís social i polític expressat a través del llenguatge artístic. Aquesta és la tesi que precisament busca explicar l'exposició Joan Miró. L'escala de l'evasió, que avui inauguren els prínceps Felip i Letícia a la Fundació Miró de Barcelona, i que obrirà les seves portes al públic demà.

Després de passar per la Tate Modern de Londres, on l'han vista més de 300.000 persones, la mostra arriba a Barcelona amb una etiqueta clara: amb més de 170 obres, és l'exposició més important de Joan Miró a l'Estat espanyol, després de la gran antològica que la mateixa fundació va organitzar el 1993 amb motiu del centenari del pintor. Com espera la directora de la Fundació Miró, Rosa M. Malet, l'exposició “aproparà l'obra de Miró a una nova generació”.

Ara, però, sense voler tenir una vocació antològica, l'exposició, que ocupa una bona part de l'edifici de Sert, se centra en el compromís de Miró amb el seu temps i el seu país català a través d'alguns moments concrets de la seva producció que connecten de manera més clara amb aquesta idea: les pintures del jove Miró marcades per la terra vermella de Mont-roig; els caps de pagès català del 1924/25 pintats en el moment en què esclata el llenguatge sintètic mironià; les obres més turmentades dels anys de la Guerra Civil; les sèries de les Constel·lacions i Barcelona, marcades per la Segona Guerra Mundial; l'exili interior i l'aïllament contemplatiu a través de la pintura més gestual dels anys seixanta, i les obres clarament polítiques de finals de la dictadura franquista.

La idea d'organitzar aquesta exposició va ser del valencià Vicent Todolí, exdirector de la Tate Modern, que volia mostrar a Londres de manera àmplia l'obra de Miró, després de gairebé mig segle. “Aquesta va ser la idea inicial, presentar una panoràmica de Miró, però vam creure que havíem de fer un pas més enllà: remarcar de manera especial el vincle i la pertinença al seu lloc d'origen i fer evident el seu compromís ètic, constància i llibertat en una època marcada per les guerres i el franquisme”, recorda Malet.

Un esglaó més

És cert que aquesta idea no és nova per al públic català, encara que sí que ho ha estat per al públic britànic i internacional que ha visitat la mostra a la Tate durant l'estiu, i ho serà per als qui la vegin a la National Gallery de Washington, on viatjarà posteriorment. Ho remarca el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, que utilitzant el símil de l'escala que apareix en el títol de la mostra, assegura que amb aquesta exposició, “l'obra de Miró puja un esglaó més”: “Tot allò que sabíem sobre que Miró era un demòcrata, un lluitador per la llibertat i un home profundament catalanista, es reforça i es difondrà internacionalment. La singularitat no està renyida amb la universalitat.” De la mateixa manera, el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, compara el compromís de Miró amb el d'un altre creador català universal, Pau Casals.

L'exposició ha costat gairebé 1.400.000 euros (en bona part per les altes assegurances), i evidentment la Fundació Miró ha tingut el suport especial de la Generalitat, l'Ajuntament i sobretot de la Fundació BBVA, patrocinadora habitual de la fundació mironiana des de la celebració del centenari de Miró, el 1993.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.