Cultura

Llibertat primigènia

L'exposició Joan Miró. L'escala d'evasió segueix el compromís social i polític del pintor però sense estridències, sense consignes. Un dels comissaris de l'exposició, Matthew Gale, assegura que l'exploració sobre el compromís de Miró gira sobretot al voltant del tema de la llibertat de l'artista, sigui social, sigui política, sigui poètica i mental.

El punt de partida de l'exposició és Mont-roig, el lloc més primigeni de Miró i que el mateix pintor considerava que era l'origen i inspiració del seu llenguatge. Els anys 1918 i 1919 estan especialment representats, amb obres com La masia, La casa de la palmera i Hort amb ase. L'arrelament amb la terra va continuar a París, en ple moment surrealista, i aquí, amb la dictadura de Primo de Rivera, quan Miró és capaç de prendre un símbol identitari com la barretina i fer-la literalment volar en la sèrie dels caps de pagesos catalans, on el llenguatge de Miró arriba a la seva particular síntesi.

Els Fets d'Octubre del 1934 inspiren a Miró una sèrie de pastels de figures distorsionades que va qualificar de “pintures salvatges”. De la Guerra Civil, una de les obres més impactants i compromeses és la Natura morta del sabatot. No podem oblidar tampoc la participació de Miró en el Pavelló Espanyol de la República.

Al llarg del recorregut, que s'allarga fins al primer pis de la Fundació, es poden contemplar quatre dels grans tríptics que Miró va fer al llarg de la seva vida. Hi trobem els Blaus , del 1961, en què Miró respon estèticament i amb mentalitat més oriental als expressionistes abstractes americans, que ja s'havien inspirat en ell prèviament. Encara més minimalista i zen és el tríptic Pintura sobre fons blanc per la cel·la d'un solitari (1968), una línia sobre blanc, i els més combatius L'esperança del condemnat a mort, dedicat a Salvador Puig Antich, i Focs d'artifici, tots dos datats l'època en què Puig va ser condemnat a mort el 1974.

L'exposició de Miró no ve sola. Al seu voltant s'han organitzat una sèrie d'activitats que converteixen la tardor barcelonina en una tardor mironiana. Al Museu d'Història de Catalunya es podrà veure del 19 d'octubre al 18 de març una mostra complementària que aplegarà els cartells de Miró i a la Fundació Miró tindrà lloc un seminari i unes converses sobre la seva obra.

Joan Miró. L'escala de l'evasió.

fundació miró. parc de montjuïc. Barcelona. del 16/10 al 18/3

‘Dona en revolta' (1938)
Esplèndida aquarel·la i llapis sobre paper, homenatge als que patien la guerra i els bombardejos. Apareix la sexualitat violenta, tan típica del Miró més turmentat
‘El rei, la reina i el príncep' (1974)
Pocs mesos abans de la mort de Franco, Miró realitza aquest trio d'escultures gens monàrquiques. Què en pensaran avui Felip i Letícia, durant la inauguració?
‘Dona' (1934)
Aquest és un dels magnífics pastels damunt paper que Miró va realitzar després dels Fets d'Octubre del 1934. Tremendisme poètic portat al límit. L'obra ve de la col·lecció Weisman de Los Angeles
‘Cap de pagès català' (1925)
El cos del pagès en dues línies en creu i la barretina del personatge vola en un fons blau impecable. Surrealisme i arrels
‘Natura morta del sabatot' (1937)
Terrible recreació del gènere clàssic de la natura morta, en plena Guerra Civil, en un estil que prefigura la psicodèlia
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a