Cultura

Jordi Esteva

Viatger i escriptor

“A Socotra, creus que veuràs dinosaures volant”

Aventurer, escriptor i fotògraf amant dels mons en vies d'extinció, Jordi Esteva (Barcelona, 1951) tanca un seguit de llargs viatges pel món àrab amb un llibre de maduresa, deliciós i amb una càlida nostàlgia: Socotra, la isla de los genios.

Coneix bé Egipte, el Sudan, Zanzíbar... Però què l'ha dut a Socotra?

De petit, feia girar una bola del món i, un dia, el dit es va parar a Socotra, un puntet entre l'Àfrica i l'Aràbia. És com si el meu autèntic jo només aflorés quan sóc en aquells països i amb aquella gent.

I com és Socotra?

Una illa abrupta, sense refugis naturals, on els antics situaven llegendes sobre monstres com l'au Roc de les aventures de Simbad.

Marco Polo ja en parlava.

I Heròdot! Sorprèn que l'illa fos present en els textos antics i no hi quedin restes destacades, potser perquè era un camp de concentració on es recollia encens i mirra.

Un bé de Déu de la naturalesa!

Una illa amb espècies que han evolucionat de manera pròpia com l'arbre de la sang del drac, amb una saba vermella que els gladiadors usaven per adornar-se el cos.

També tenien un àloe curatiu, oi?

Sí! Una llegenda diu que Aristòtil va demanar a Alexandre el Gran envair l'illa per obtenir l'àloe que havia de guarir les tropes gregues.

Recordi'ns la relació de la reina Hatxepsut amb Socotra.

Hatxepsut hi va enviar les seves naus en busca de mirra mentre que en el papir El relat del nàufrag, es narra com un egipci arribava a una illa, que encaixa amb Socotra, on vivia un príncep serp.

Quin és l'origen de l'ambre gris, una altra de les riqueses de l'illa?

Els àrabs creien que venia d'un arbre del fons marí vigilat per follets, però la realitat és encara més rocambolesca. Es tracta d'una substància pudent segregada pels catxalots que, un cop s'oxida, s'utilitza per fixar perfums i, en l'època, era més cara que l'or!

Els socotrins es fan petons amb el nas com els esquimals?

Es fan petons a la mà i després es freguen el nas, sí. Una tradició que també es practica a Oman.

L'objectiu dels seus viatges continua sent recuperar la memòria?

M'encanta recollir històries d'esperits i també detalls històrics com ara l'entrega de l'illa per part dels britànics al Iemen del Sud, un fet que els socotrins van pair molt malament perquè tenen una identitat i un idioma propi i antiquíssim, de l'època de la reina de Saba.

Socotra, la isla de los genios recorda el clàssic Arenas de Arabia de Wilfred Thesiger.

Quan escrivia Els àrabs del mar, no vaig llegir Thesiger fins que gairebé tenia el meu llibre acabat, però és cert que ell recorre el sud de l'Aràbia, tracta amb els beduïns i parlem del mateix món.

Li ha sortit un relat introspectiu?

En aquell paisatge on creus que veuràs dinosaures volant perquè és un lloc fora del temps, m'afloraven els records. Em va venir al cap un matí en què el meu pare em va portar al port de Barcelona. Jo mirava vaixells de llocs llunyans com Mombasa o Panamà. Potser aquell dia va començar tot.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a