Cultura

Carme Poll

Actriu

“Sabem més dels romans que de la Guerra Civil”

És una de les actrius de Subterrànies, una visita teatralitzada al Refugi 307, al carrer Nou de la Rambla, del Museu d'Història de Barcelona, en què es vol transmetre als visitants les vivències de tres dones durant els bombardejos del març del 1938.

Què és Subterrànies?

És entre una visita guiada i un espectacle teatral que fem dins del Refugi 307, un espai històric de la Guerra Civil a Barcelona.

I com va sortir la idea?

Abans de l'estiu, l'actriu Itziar Castro i jo vam conèixer la Mamen Conte, historiadora i l'encarregada de fer les visites guiades al refugi. Ens el va ensenyar i, quan vam veure l'espai, vam decidir fer alguna cosa. Amb la també actriu Montse Alcoverro vam començar a documentar-nos per explicar a través de tres monòlegs com era la vida de tres dones. En concret situem la història entre el 16 i el 18 de març del 1938, quan hi va haver bombardejos indiscriminats sobre la ciutat per part d'avions italians.

I en què consisteix?

La gent entra per fer una visita guiada al refugi i cap a la meitat del recorregut, comencen a aparèixer personatges que expliquen la vivència, no només de com es viu dins del refugi, sinó de la República i la Guerra Civil.

Per què tres dones?

L'espectacle surt del Projecte Vaca, que és una associació de creadores escèniques, l'objectiu principal del qual és donar veu a la creació femenina en el panorama escènic actual. Era claríssim que volíem parlar de les dones i si hem de ser fidels als fets històrics, la població que més habitava els refugis eren nens, gent gran i dones. L'espectacle parla de les dones a la rereguarda, de com eren les ciutats quan els homes eren al front.

I amb qui us heu basat per construir les tres històries?

Hem llegit molt i hem vist molts documentals en què diverses dones explicaven la seva experiència. En el cas de la nena, per exemple, ens hem basat en el llibre de l'Encarnació Martorell, Amb ulls de nena, a qui s'ha anomenat l'Anna Frank catalana. Subterrànies vol ser un homenatge a totes les dones que van organitzar la defensa passiva a les ciutats i van viure de la manera més vital i positiva les circumstàncies de barbàrie i de guerra d'aquella època.

Què ha representat per a vostè aquest espectacle?

No m'ha connectat tant amb la història del país, que realment val la pena conèixer, perquè sembla que sabem més coses del Paleolític o dels grecs i els romans que de la Guerra Civil! Però a mi m'ha connectat molt amb la meva família, amb els meus avis. El fet d'escriure el monòleg m'ha donat la llibertat d'incloure coses personals, començant pel nom del personatge, que és el de la meva àvia.

La resposta ha estat molt bona.

Abans d'estrenar ja s'havien esgotat les entrades! Esperem poder allargar l'espectacle i poder-lo traslladar a altres espais històrics. No hem cobrat ni un euro, però esperem que tingui volada. En època de crisi, t'has de reinventar. O et quedes a casa esperant que et truquin, o et poses a crear.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.