Cultura

Un museu en un pis

El Dhub ha recuperat l'aspecte original d'un dels habitatges per a obrers de la Casa Bloc, tal com el van dissenyar els arquitectes del Gatcpac els anys trenta

Per visitar l'habitatge, acompanyat d'un guia, caldrà fer sempre reserva prèvia

Qui els ho havia de dir, als promotors de l'arquitectura d'avantguarda a Catalunya, els genis abnegats del grup Gatcpac, que 80 anys després es culminaria una de les seves utopies. La Casa Bloc, l'edifici d'habitatges per a obrers impulsat per la Generalitat en la Segona República, té ara per fi l'autèntic segell del Gatcpac, el del 1939, i no el desvirtuat pel règim franquista. L'Institut Català del Sol –propietari d'aquest immoble amb forma d'essa del barri de Sant Andreu– i l'Institut de Cultura, a través del Disseny Hub (Dhub), han rescatat i han museïtzat un pis d'aquesta icona de l'arquitectura racionalista, construït per Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana, tres puntals del Gatcpac. Un pis que, amb vuit dècades de retard, s'erigeix en manifest del que els anys trenta va ser l'arquitectura pensada per als més necessitats.

És l'habitatge 1/11 (planta 1, porta 11), situat al bloc número 2. Tothom podrà visitar-lo a partir d'una data pròxima –tot i que encara pendent de concretar–, això sí, concertant prèviament la cita al 93 256 34 63 i en grups de 15 persones. Un arquitecte, contractat pel Dhub, farà de guia de la visita –de poc més d'una hora– per un pis que té molt impregnada la filosofia Gatcpac. Si es planten al passeig Torres i Bages, a la cantonada amb el carrer Almirall Pròixida, el reconeixeran de seguida: és el pis que té les baranes taronges, el color original.

No cal ni dir que aquest projecte de rescat de l'esperit Gatcpac no ha estat gens fàcil. Abans que res, es va haver d'esperar que un dels pisos quedés buit (els fills dels inquilins originals –militars franquistes, per suposat els obrers no hi van tenir mai accés– tenen dret a ocupar-los), i després es va dur a terme una recerca obsessiva de documentació per descobrir com eren els interiors de l'habitatge tal com els havia projectat el Gatcpac. Interiors que els residents de la Casa Bloc han anat manipulant amb els anys, tirant a terra o aixecant envans i cobrint amb pintures, paper pintat o rajoles el llegat dels arquitectes de la República.

Doncs, sí, en aquest pis mostra dels anys trenta, paradigma del que significava un habitatge digne per als obrers lluny de les insalubres barraques, els elements de ferro són taronges, les parets i els sostres d'un blau cel, i la fusteria, fins i tot la porta d'entrada, d'un blanc trencat. A part d'eliminar els afegits i de restituir el que havia desaparegut, sempre que s'ha pogut, i en això la sort ha somrigut, s'han recuperat les peces de l'època conservades en altres pisos de la Casa Bloc. Fins i tot s'ha trobat un plat de la dutxa original. “De vuit pisos n'hem fet un; els veïns han col·laborat moltíssim”, emfasitza Rossend Casanova, el coordinador del projecte.

El pis museïtzat fa 60 metres quadrats (la Casa Bloc té dos tipus d'habitatges més, de 70 i de 80 metres quadrats), dividits en dues plantes. Per fer més verídic aquest viatge en el temps, s'han decorat les estances amb alguns elements de mobiliari, tot i que només és una proposta del que “potser” va somiar el Gatcpac per als pisos d'obrers. Això sí, és una proposta inspirada en els croquis que va fer Josep Lluís Sert i en els dissenys que recollia la revista del grup, A.C. “Gaire lluny de la seva filosofia i de les seves afinitats no hi estem”, remarca Casanova.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.