La dansa ensopega
Un estudi confirma la precarietat dels professionals de la dansa, que sobreviuen amb feines complementàries marginals i amb l'horitzó d'unes pensions mínimes
La Generalitat els ha confirmat que mantindrà la partida d'ajudes a la dansa, ara fora del Conca
La dansa no surt del forat. Tot i que durant els primers exercicis dels set anys del tripartit es van multiplicar per tres els diners que s'hi invertien, la dansa continua ensopegant. L'estudi Condicions laborals dels professionals de la dansa de Catalunya certifica la precarietat en què viu el sector. La inestabilitat del mercat (els projectes, de mitjana, voregen els sis mesos de durada) i l'atomització (disponibilitat a fer activitats relacionades amb la dansa, o no) són dues característiques que penalitzen els professionals de la dansa. L'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya va encarregar l'estudi a la sociòloga Montserrat Martínez. Dels prop de 900 professionals que treballen en la dansa a Catalunya (segons estimacions fetes a partir de dades del Ministeri de Cultura), s'han fet 290 enquestes. El marge d'error és d'un 4,89%.
El perfil del professional de la dansa es correspon amb el d'una dona (83%) de 37 anys i nascuda a l'Estat espanyol (83%). El 54% tenen estudis superiors reglats, tot i que la formació és continuada i que hi ha molts d'aquests estudis que no estan reglats i que s'utilitzen tant com a aprenentatge com per al manteniment del cos. La sociòloga destaca que, a diferència del que és habitual, la formació reglada és una característica general, i no només dels joves.
Tot i aquesta aposta pels estudis, un 64,7% no tenen la dansa com a dedicació exclusiva. Un 35,4% compatibilitzen les interpretacions amb la docència, sigui donant classes de dansa o d'alguna altra matèria. Només un 1% són coreògrafs. La situació irregular de la dansa obliga a trobar segones feines. Si es vol mantenir la possibilitat de continuar vinculat amb la dansa, es busquen feines que permetin conciliació i que, en la majoria dels casos, impliquen una remuneració humil. Des de cambrers (16%) fins a perruquers (3,2%). La mobilitat és una de les sortides habituals: el 51,7% estan disposats a marxar i creuen que és una actitud necessària per al currículum.
També és significativa la perspectiva del ballarí jove, que encara està en actiu, respecte als que ja han hagut d'abandonar els escenaris. Si el 52,6% que estan en actiu consideren que abandonaran la dansa als 47 anys, la mitjana d'edat dels que ho han deixat és de 31. Si el futur que preveuen és la docència en un 36,8%, la realitat diu que aquesta és la nova dedicació de fins a un 66%. Només s'equilibren les dues percepcions, amb prop d'un 20% cada una, amb relació al fet d'abandonar el sector de la dansa quan es deixa l'escenari.
Perspectives tèrboles
La perspectiva no és gaire positiva. Xavier Dorca, exmembre de la junta de l'Associació de Professionals de la Dansa i actual secretari general del Sindic-art (una entitat que vol fer força perquè el Ministeri de Treball tingui en compte la idiosincràsia dels treballadors de les arts escèniques), es presenta com a testimoni. Amb 42 anys, continua treballant per estar actiu a l'escenari. Té cotitzats 15 anys, però moltes vegades (com ara mateix) no rep cap prestació d'atur perquè els períodes de contractació són tan breus que no arriben a sumar. L'alternativa és crear un projecte sense recursos, treballant de franc en treballs propis o de companys en situació similar.
Les lesions són un altre camp de batalla. De mitjana, cada ballarí està un mes de baixa. És una professió de risc. Per això, és indispensable mantenir-se en forma amb classes tècniques, es participi d'alguna coreografia o no. Dorca se sent afortunat perquè les dues vegades que el van haver d'operar dels meniscos treballava amb una companyia que disposava d'una mútua amb medicina especialitzada, ja que no és fàcil accedir-hi des del sistema sanitari públic.
L'Associació de Professionals de la Dansa a Catalunya està pendent dels canvis que el Departament de Cultura farà amb la modificació de responsabilitats del Consell Nacional de les Arts i de la Cultura (Conca), segons la gerent, Tracy Sirés. Els han promès, com a mínim, que s'hi destinarà la mateixa partida dedicada a la promoció de la dansa. El Pla Integral de la Dansa i el document Junts per la dansa s'aniran implantant en clau estratègica: potenciant els punts més urgents.
Algunes conclusions
801 euros
Ingressos mensuals
Sense prestació d'atur
Més de la meitat dels professionals que queden desocupats no reben cap tipus de prestació. El 31,9% passen algun període a l'atur. De mitjana, 1,7 mesos l'any.
40%
Irregularitat
És molt elevat el percentatge de professionals que treballen de manera irregular, sense cap tipus de contracte. Això passa durant el temps que l'artista no té feina ni atur i decideix liderar un projecte sense poder comptar amb l'atur.
10,5
Anys de formació reglada
Els professionals de la dansa han invertit més de 10 anys en estudis superiors. És habitual que, a més de la dansa, també estudiïn una segona carrera. La formació no s'atura. El 63% reben formació durant l'any, contra el 8,9% de la població general que ho fa.