En el nom d'Èric
Joel Joan i Sergi Lara roden a Gavà escenes de la pel·lícula ‘Fènix 11·23', sobre la detenció d'Èric Bertran quan tenia només 14 anys
“Cal fer un gran esforç per explicar aquesta història de manera creïble”, diu Joel Joan
La sala de plens de l'Ajuntament de Gavà es va convertir ahir en una sala de l'Audiència Nacional on una fiscal autoritza la Guàrdia Civil a detenir un noi de 14 anys com a presumpte terrorista. Èric Bertran va enviar un correu electrònic amenaçant una empresa de supermercats per no etiquetar en català, en nom de l'Exèrcit del Fènix (inspirat en Harry Potter), i es va trobar les brigades antiterroristes a casa. “Una història brutal, inversemblant”, diu Joel Joan. Ja fa sis anys que, amb Sergi Lara, van decidir portar al cinema aquests fets reals per recordar-los i donar-los a conèixer al món.
Finalment han aconseguit el seu objectiu. Ja fa dues setmanes que estan rodant Fènix 11·23, amb l'actor de 13 anys Nil Cardoner (Polseres vermelles) en el paper d'Èric Bertran, i amb un planter d'actors que inclou Rosa Gàmiz, Àlex Casanovas, Ana Wagener i Roberto Álamo. El film és una producció d'Arriska, Benecé i Televisió de Catalunya, i ha comptat amb l'aportació de particulars i empreses a través del micromecenatge (crowdfunding), que ha permès reunir 50.000 euros. “És una història recent, molta gent es va indignar i vam pensar que la gent s'hi implicaria”, argumenta Joel Joan.
Es tracta, segons el director, d'un tema que “molesta segons qui, per tant interessa; per això és apassionant, és cinema polític, que crea bàndols, i això és magnífic”. Cita els directors Ken Loach i Paul Greengrass i la pel·lícula En el nom del pare entre els referents.
Àlex Casanovas, el pare d'Èric en la ficció, diu que els fets que expliquen “són molt dramàtics, però el més dramàtic ara és que molta gent no ho recorda”. I afegeix: “Que un nen de 14 anys reclami l'etiquetatge en català i es vegi ficat en un embolic inimaginable... Això és l'Estat en què vivim.”
Segons Joel Joan, la pel·lícula “parla de pors i fòbies molt antigues, però va passar el 2004, per això és tan potent la història”. Diu que “cal fer un gran esforç per explicar una història tan surrealista de manera creïble”. Amb tot, relaten “els fets policials amb una precisió malaltissa”.
