Cultura

Lola Badia

L'entrevista

“En el ‘Curial' els catalans són els bons de la pel·lícula”

Què aporta aquesta nova edició crítica del Curial e Güelfa (Quaderns Crema)?

Investiguem el context històric per saber per a quin públic escrivien els escriptors de l'edat mitjana i quina formació tenien. Així, hem descobert que la millor literatura del XV, Tirant lo Blanc, Ausiàs Marc, Jordi de Sant Jordi, està vinculada a la cort, presidida aleshores pels Trastàmara. Els autors cobraven un sou com a funcionaris, o bé eren cavallers al servei del rei. Amb el Curial tenim el greu problema que és anònim. Es va descobrir a finals del XIX i es va publicar el 1901, però encara avui sabem molt poc de la seva autoria.

Què heu descobert de l'autor?

Poc. Ara sabem què havia llegit, quins gustos tenia, hem identificat l'origen d'alguns fragments (els més difícils), en què hi ha al·legories i materials mitològics, i hem vist que provenen de la cultura italiana, de Bocaccio i Dante.

Quina particularitat té el Curial respecte d'altres obres de l'època com ara el Tirant?

Les novel·les de cavallaries són com les sèries televisives d'ara, que no s'acaben mai. Havien d'anar inflant els capítols i les situacions es van repetint: és un cavaller que va a l'aventura i li passen coses. El Curial és singular perquè l'autor fa una obra perfectament construïda i, a més, defensa una tesi: la fidelitat com a valor de la vida amorosa. Això ho basteix sobre una reflexió al voltant del control de les passions molt encertada, amb una gran psicologia per a l'època, però em demano si això de dominar els impulsos està gaire de moda avui dia...

El Curial recorre tot Europa, però apareix poc Catalunya. Per què?

És una novel·la internacional: Curial és de Montferrat, prop de Torí, un lloc mític en la tradició trobadoresca. Els escenaris són la cort del sacre imperi romanogermànic, Hongria, París... i com a contrapunt apareix l'Aragó. El més divertit és que, quan ha d'haver-hi un rei just, un mercader que no enganya o el millor cavaller del món, aquests són aragonesos o catalans, que són els bons de la pel·lícula.

S'imagina una adaptació del Curial com la recent del Tirant?

Ui! No em va agradar gaire aquesta adaptació, però, vaja, sí que es podria fer, perquè hi ha prou material... Ara bé, em fa por pensar com un guionista d'avui podria transformar el Curial... després de treballar-hi tants anys tinc la meva idea del personatge.

Per què l'hem de llegir?

És una història d'amor i guerra que narra la formació d'un personatge. A Curial li donen els mitjans per aconseguir l'èxit de la nit al dia –com si avui et diguessin que seràs el millor futbolista del món–, i ho aconsegueix. Però, què passa quan ets a dalt? L'èxit et pot fer perdre l'oremus. Com es pot recuperar el sentit comú? Curial aprendrà a força de patacades. Doncs la novel·la va d'això, i hi afegiré que acabava bé.

La professora de la UB presenta amb Jaume Torró una nova edició crítica i comentada del ‘Curial e Güelfa', una novel·la de formació de lectura profitosa, segons diu, en una societat, l'actual, que cerca l'èxit ràpid i sense esforç.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a