15 anys de somnis animats
El grup gironí d'animació infantil País de Cotó publica el seu quart disc, ‘La fàbrica de somnis', ple de convidats
El grup fa una música que també agrada als pares, i els té ben informats a les xarxes socials
Quan es van conèixer, ara fa tres lustres, Glòria Matas i Faló Garcia i Pellejà tenien poc més de 20 anys i coneixien prou bé el món dels esplais i de tot allò que s'anomena educació no formal, abans d'accedir professionalment a l'altra, la formal o reglada. Sense saber ni tan sols que la Glòria podia cantar, en Faló va pensar de seguida que era la persona idònia per formar un grup d'animació infantil, i així la Glòria es va convertir en la Cotoneta de País de Cotó, un grup que ara celebra el quinzè aniversari amb la publicació del seu quart disc, La fàbrica de somnis... i somiatruites! Gravat als estudis 44.1 d'Aiguaviva i als Kurti sound-a –dirigits per Albert Cortada, tècnic d'Els Amics de les Arts– i produït per en Faló, el disc inclou un important llistat de col·laboracions: De Calaix, Albert Fort (Orquesta Di-versiones), Cris Juanico, Joan Enric Barceló (Els Amics de les Arts), Ivette Nadal, Agnès Fusté (Aquitamxé, grup del qual també va formar part en Faló), el grup d'animació La Tresca i la Verdesca, Tortell Poltrona –a la cançó El nas vermell–, Carles Cors (Le Croupier, amb qui també toca en Faló) i, en una sola cançó, Aranya teixidora, quatre cracks de l'animació infantil gironina: Jordi Tonietti, Àngel Daban, Jordi Patxeco i Oriol Canals. També hi ha un tema, Ictineu, submarí, sorgit d'un projecte pedagògic audiovisual amb què l'IES Narcís Monturiol de Figueres va guanyar el Premi Nacional d'Experiències Educatives Josep Pallach. En aquesta cançó també canta “la gent del Monturiol”, és a dir, una vintena d'alumnes de l'institut figuerenc.
“Creiem que hem fet un disc molt rodó i musicalment molt ric, gràcies al gra de sorra que han deixat en cada cançó aquests músics superbons, als quals estem molt agraïts per la seva col·laboració. Tots ells tenen l'encant de tenyir les cançons, de manera que cada tema en què participen acaba tenint la seva sonoritat i el seu imaginari”, expliquen la Glòria i en Faló, que també estan acompanyats regularment en aquesta aventura per altres músics: el bateria Quim Sitjes (bateria i percussions), que s'alterna en aquestes funcions amb Xevi Quiño Puig, i David Benítez (baix i contrabaix), que també va combinant les quatre cordes amb Enric Fluvià, abans amb Aquitamxé, ara amb The Pepper Pots.
El disc s'obre amb la molt positiva i vitalista Qui riu, viu! i a continuació rep la visita de personatges tan curiosos i simpàtics com ara Felip, el mosquit, Hug, el fantasma poruc, El ‘cowboy' despistat i L'estrella del rock, alguns dels quals apareixen al llibret del disc, recreats per l'excel·lent il·lustradora Oihane Inchaustegui. També hi trobem una Caixeta de música, uns Rínxols somrients, El vol del mussol i una altra cançó, Neru neru nas, que adapta la popular Dalt del cotxe, també a partir d'una experiència dins de l'aula: en aquest cas va ser a l'Escola Aldric, de Cassà de la Selva, on van repassant amb cançons els països d'origen dels alumnes del centre. Justament, per representar Catalunya, van triar aquesta cançó, amb la tenora de Miquel Artigas. També és una adaptació d'un tema popular, en aquest cas italià, la cançó I l'unicorn?, que precedeix com a cloenda del disc el conte El músic de carrer.
País de Cotó proposa cançons que “tinguin missatge o que, si més no, fomentin la imaginació”, sense barreres d'edat, perquè el grup fa una música que també agrada als pares, als quals mantenen ben informats sobre les seves activitats a través de Facebook i Twitter. “El més important de tot és no haver perdut, després de 15 anys, la il·lusió per fer cançons”, diuen.
“L'animació infantil també és cultura musical”
Els membres de País de Cotó es pregunten per què, en aquest país amb tanta tradició d'animació i cançó infantil, aquest estil continua tan arraconat fora dels seus circuits habituals: “Volem lluitar per ser visibles, per reivindicar que fem propostes artístiques de qualitat, perquè l'animació infantil també és cultura musical, encara que sovint sigui menystinguda”, diuen. Es queixen, amb molta raó, que els premis Enderrock no tinguin una categoria infantil i també troben injust que a Televisió de Catalunya no hi hagi espai per a res més que no sigui el Club Súper 3.
País de Cotó forma part de l'Associació de Músics i Animadors Professionals d'Espectacles Infantils (Amapei), una entitat que té, entre els seus objectius prioritaris, “dignificar, reivindicar i difondre la nostra feina”.
País de Cotó també vol treballar en aquesta línia i anar ampliant el seu camp creatiu a través de projectes com ara la realització d'un videoclip i, més endavant, sense presses però sense pauses, la producció d'un espectacle basat en La fàbrica de somnis, per presentar-lo en teatres i auditoris.