Raó i acció urbanística

Res més adient que l'afirmació d'Ortega y Gasset “La biografia és un sistema en què s'unifiquen les contradiccions d'una existència”, exposada a Pidiendo un Goethe desde dentro, per tractar de definir aquest “llibre de difícil classificació” (p. 15).

Si ja és prou arriscat publicar una biografia d'una persona cèlebre, encara ho és més centrar-la en una persona que és coneguda estrictament dins del seu àmbit professional. Per tal d'evitar el suïcidi editorial, cal ser capaç d'unificar les contradiccions entre un interès específic i un de genèric. Repte que, inesperadament, aquesta curiosa obra supera amb bona nota. No tant pel qui (el protagonista de la biografia) sinó pel què (per les seves obres i, sobretot, per les seves reflexions).

Per més que, òbviament, es trobin ben lluny de les sublims obres de Pascal, de La Rochefoucauld, de Joan Fuster o de Montaigne, aquestes tan ben estructurades converses amb un urbanista “que posa sempre les idees en el punt de partida de l'acció”, ultra explicacions tècniques, brinden tot un seguit d'atractius pensaments o reflexions. Entre d'altres, sobre assumptes tan diversos com la devastació de la Costa Brava, els viatges, els peatges de les autopistes, el transport públic i Europa.

Necessitat d'anàlisi o “anhel de raonar els comportaments i de buscar una lògica, una explicació a tot allò que succeeix al nostre entorn” que encara queda més patent en les reflexions relacionades amb la planificació territorial –activitat on Serratosa assolí fites tan remarcables com el pla general metropolità i el túnel del Cadí–, sàviament dosificades al llarg de tot el llibre a fi d'evitar que produeixin gaire fatiga. Un llibre tan sorprenent com agraït, que satisfarà igualment tant als amants de l'urbanisme com als de la cultura i el coneixement en general; a tots aquells que comparteixin la divisa de Descartes “Cogito, ergo sum!”