Cultura

La filosofia ven

El primer concert confirmat d'‘Espècies per catalogar' a terres de Girona el faran a Cassà, dins el Festival Actuari, el 23 de març

Dins la peixera s'hi estava prou bé, però els nois d'Els Amics de les Arts van demanar sisplau que els portessin un calefactor ben a propet de la taula, perquè es veien a venir que, amb la cua que començava a formar-se rere les tanques habilitades pel personal del Mediamarkt de Girona, la tarda seria llarga i la nit glacial els acabaria caient a sobre. Van fer bé, perquè almenys unes dues-centes persones ja els esperaven abans de l'hora anunciada perquè comencessin a firmar còpies del seu esperadíssim segon disc, Espècies per catalogar, la majoria gent molt jove, adolescents i diria que quasi infants, i algun director general i tot, com Ricard Font, el sofert negociador de la Generalitat amb Ryanair, que devia sentir-se com a casa avançant per les tanques disposades en ziga-zaga com als aeroports.

Els Amics els rebien a tots amb una tal amabilitat, que no semblava ni postissa, firmant discos, deixant-se fotografiar i petonejar, fins i tot agafant sol·lícits alguna criatura a coll amb un somriure benaurat com fan els patges reials. “Ho portem amb molta alegria”, deien a propòsit d'una campanya de promoció que tot just acaba de començar i que els deixarà poc temps per reposar, amb més de vint concerts ja compromesos, el primer a terres de Girona, anunciat per al 23 de març a Cassà, dins el Festival Actuari. No és estrany que hagin acabat abandonant les feines que tenien per dedicar-se plenament al grup, que té el mèrit d'haver aconseguit que adolescents de mig Catalunya pronunciïn amb alegria el nom de Jean-Luc Godard i que els de l'altra meitat celebrin ballant que afterhour rimi amb Schopenhauer. No hi ha cap intenció elitista, en els referents culturals que abunden a les seves cançons, encara que admeten amb cert humor que a vegades han de parar els peus a Dani Alegret, el filòsof de la colla, perquè no els coli “l'hermenèutica de Gadamer”. La broma ve de “L'affaire Sofia”, un dels primers èxits del nou disc, que va néixer, expliquen, com un joc: “Volíem saber quants filòsofs caben dins una cançó”. “A tothom més o menys li sona Sòcrates, així que tampoc és tan estrany que surti als nostres temes”, diuen, i tenen tota la raó del món: més al·lucinant és que la gent canti “aserejé” o “waka-waka” i es quedi tan ampla. O sigui que benvingudes les lletres i la música d'aquests Amics de les Arts que han escollit per promocionar el seu segon treball escenaris genuïnament gironins, com ara el Cap de Creus o els volcans d'Olot, perquè no tenien pressupost per anar-se'n a Las Vegas, diuen amb malícia, i per un motiu bastant més plausible: “Buscàvem llocs especials, poc catalogats, on s'hi notés poc la petjada humana i poguéssim ser una part molt petita del paisatge, una anècdota seva”. El resultat és un disc més sedimentat que el primer, Bed & Breakfast, que “tenia un saque brutal”, però no pas més lent o nostàlgic. Al contrari, asseguren que a Espècies per catalogar hi ha la cançó més ràpida que han escrit mai (“L'affaire Sofia”) i que a “El matrimoni Arnolfini” hi ha unes distorsions i contrapunts que riu-te'n tu del techno. Ara, potser sí que hi ha més mitjos temps, i s'hi parla més del perdó i la soledat, però per compensar, per fi, hi ha una cançó que acaba bé: “Ja ens ho mereixíem!”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.