Cultura

Sandra Fernández

L'entrevista

“Sé que cantar al metro és com demanar almoina”

Fa molt que canta?

Quan era petita ja cantava al
llitet les cançons que ara canto
al carrer o al metro.

Són escenaris ben diferents...

Sí, prefereixo el carrer. La resposta de la gent és meravellosa. Sobretot quan algú es queda a escoltar. Fins i tot hi ha gent que s'atreveix a cantar amb tu. En aquest cas, els dono el micròfon.

Havia cantat abans al carrer
o al metro?

He cantat en pobles de l'Argentina, però mai ho havia fet en una gran ciutat com Barcelona.

Li ha costat molt?

Molt. Vaig arribar fa quatre mesos i al principi vaig fer algunes entrevistes per intentar trobar feina. No vaig tenir èxit i vaig començar a fer classes particulars de piano i cant. Un dia em vaig assabentar que hi havia proves per poder
cantar al metro o al carrer.

I les va superar...

Sí, vaig superar un sorteig i ja
tinc alguns espais on puc actuar uns dies i hores determinades. També he superat les proves
per poder tocar al metro.

Es veuen molts més homes que dones tocant al carrer.

Al sorteig per poder tenir un espai propi hi havia tres dones i cent
homes. Ells són més atrevits,
a les dones ens costa més.

Suposo que ser conscient d'això, fa que valori més el que fa.

Jo crec que poder fer això amb 50 anys és un desafiament perquè significa superar pors i també empassar-te la vergonya que provoca.

Vergonya?

Evidentment. Jo sento molta
vergonya perquè sé que cantar
al carrer o al metro és com demanar almoina, però amb una
mica més d'estatus.

Ja ha començat a cantar als espais que li han adjudicat?

Sí, he cantat a prop de la Barceloneta i també a plaça Catalunya
i al passeig de l'Àngel.

Quina ha estat la resposta
de la gent?

Ha anat molt bé des del punt
de vista humà, la gent és fan-tàstica. En l'aspecte econòmic, es nota la crisi. Els que més aportacions fan són els turistes, no perquè siguin més ge-
nerosos, sinó perquè estan
de vacances, i estan vivint
una situació diferent.

Quin repertori ofereix?

Faig un espectacle amb disfresses que es diu Amor cósmico, i un altre de tango. També puc
tocar cançons d'aquí.

Té un component molt teatral.

M'agrada dramatitzar. De fet,
la teatralització em ve dels 20 anys, quan vaig treballar en
una llar d'infants.

Canta amb algun instrument?

Amb piano o guitarra, però en realitat quan més disfruto és quan només canto.

Va arribar a Barcelona fa quatre mesos amb un repertori de cançons i ja ha superat les proves per cantar al carrer i al metro. Té 50 anys, és de Buenos Aires i s'acaba de separar. No és fàcil. Cada cop que actua ha de superar moltes pors
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a