Cultura

Post-bestiari

Pau Miró retorna amb ‘Els jugadors' al Lliure tres anys després de la seva trilogia

Els personatges d'‘Els jugadors' són “uns derrotats que es fan companyia”, explica Miró

Pau Miró (Barcelona, 1974) va ser un dels primers noms que van sortir de la fornada de nova dramatúrgia, molt abans que la generació Facebook (de Marta Buchaca i Cristina Clemente, a Jordi Casanovas i Carles Mallol) que tant recorregut ha tingut darrerament. El 2009 va emprendre l'agosarada aventura de presentar tres obres (Búfals, Lleons, Girafes) en un mateix any. I se'n va sortir, tot i que, confessa, va quedar “sec d'idees”. I es va donar un descans d'autoria teatral fins a Els jugadors, una peça que arrenca temporada avui al Lliure de Gràcia (es podrà veure fins al 20 de maig) que ja va entusiasmar en el Temporada Alta de la tardor passada. Jordi Bosch, Jordi Boixaderas, Andreu Benito i Boris Ruiz representen quatre perdedors que, a la seixantena, senten com la vida els arracona. És la sensació que té el mateix Miró: “El món canvia i ens obliga a canviar de xip, i no m'agrada.” Ve a ser la seva resposta a la crisi apocalíptica dels mercats actuals. Però Miró, en comptes de servir un drama, aposta per donar-li un to de comèdia, amb un gir espectacular que, tot i així, converteix els protagonistes més rics i més perdedors, encara.

Els quatre actors del muntatge, també van participar a la producció del Lliure Quitt, de Peter Handke. Va ser una fórmula per aconseguir disposar d'un repartiment de qualitat, a canvi d'assegurar la feina tota la temporada entre aquests dos títols. En les dues produccions, aquests actors han vist les dues cares de la mateixa moneda: a Quitt són els empresaris que pretenen dominar el mercat, mentre que a Els jugadors són els que en reben les conseqüències.Cap, en sortirà guanyador, al capdavall.

Miró, que també és el director d'Els jugadors, ha aprofitat per “netejar” alguns aspectes de les tres funcions a Salt, que ja van ser prou satisfactòries. Situa la història dels personatges entre els de Lleons i els de Plou a Barcelona (Sala Beckett, 2004), el seu primer èxit. Destaca les petites històries, amb punts de partida realistes: “ón uns derrotats que es fan companyia.” Miró no ha estat parat aquests tres anys. Ha estat guionista, ha dirigit Pluja constant, i també ha vist com la directora Glòria Balañá li estrenava Elèctrics.

El teatre de Milà prepara una versió de la peça

Aquest mes de desembre, s'estrenarà la primera producció en italià d'Els jugadors. El Piccolo, de Milà, ja va fer una lectura dramatitzada fa uns mesos i va quedar-ne captivat. No és el primer cop. Aprofitant aquesta producció, també es planteja recuperar el Plou a Barcelona, que ja havia representat la companyia del Piccolo fa uns anys. Pau Miró està molt satisfet perquè el cicle es completarà amb la lectura de la trilogia Búfals, Lleons, Girafes. L'envergadura de les tres peces ha impedit que tingui una sortida conjunta, per ara. Aquest particular bestiari situa tres accions en un mateix espai: una bugaderia del Raval.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.