Cultura

Crítica

jazz

Força Giulia

Acostumat a no rebre l'atenció que es mereix –ells s'ho perden–, el jazz de factura pròpia segueix trepitjant fort amb convicció. Abans de sortir de gira al Marroc i França, i anotada en l'agenda la seva presentació en un festival de jazz de Corea del Sud, la contrabaixista Giulia Valle va deixar la seva empremta al Jamboree amb una actuació memorable que es convertirà en el seu primer disc en directe. Valle és pura passió a les cordes i màxima intensitat en la composició, dues qualitats que difícilment es poden captar en un enregistrament d'estudi. És la força del seu directe, l'energia que transmet, allò que dóna una lluminositat extraordinària a la seva capacitat no menys original de combinar un ampli ventall de codis sonors (groove, rock, funk, contemporània) amb la matriu jazzística de la improvisació. Així ho va demostrar un cop mes a la plaça Reial en companyia d'un grup que legitima al mateix temps bona part del seu èxit. D'entrada, per l'oportunitat que ha tingut el grup de créixer després de prop de deu anys junts. Però més enllà de la cohesió que això genera, cal fer esment de la qualitat d'uns músics que són primeres espases del jazz del país, com Gorka Benitez (saxo i flauta), Martí Serra (saxos), David Xirgu (bateria) i Marco Mezquida (piano i teclats). Esperonats pel talent de la seva líder treuen el màxim d'ells mateixos i són uns magnífics ambaixadors del jazz d'aquestes latituds.

Giulia Valle Group
Jamboree (Barcelona), 1 de juny
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.