Claustre empeltat
Un expert manté que el claustre romànic del jardí del Mas del Vent de Palamós podria ser autèntic i Cultura ha de recórrer a la fiscalia per poder inspeccionar-lo
Gerardo Boto, professor d'Art Medieval de la Universitat de Girona, manté que el claustre romànic instal·lat al jardí del Mas del Vent, també conegut com a Mas Crispí o Mas Brugarol de la Fosca, a Palamós, és autèntic, tal com va informar ahir José Ángel Montañés (El País), i que provindria de Madrid, on l'avi de l'actual propietari de la finca, el suís Kurt Eglehorn, el va adquirir. Boto, especialitzat en l'anàlisi de la plàstica monumental romànica i en la iconografia i l'organització de l'espai eclesiàstic medieval, va fer aquesta afirmació en les jornades Art fugitiu, organitzades pel grup EMAC de la Universitat de Barcelona, d'investigació sobre romànic i gòtic. El fet que provingui de Madrid sembla ratificat per un comentari a la notícia que ahir publicava El País, en el seu lloc web, en què un usuari no identificat va assegurar que abans estava a Madrid, que al mig hi havia una pila on s'hi banyava i, a més, hi afegia una imatge parcial del claustre, provinent del seu arxiu familiar, que aparentment és idèntic al de Palamós, la qual cosa atorga versemblança a les seves afirmacions. Aquest usuari, però, amaga expressament a quin lloc exacte era, qui eren els anteriors propietaris del monument i assegura que sap per quin motiu ara el monument és a Palamós.
Descoberta casual
Vilatans de Palamós asseguren que, en l'àmbit local, era coneguda l'existència del monument, però curiosament, en una fitxa de l'arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, dedicada al mas, no hi surt esmentat, ni tampoc hi fa cap referència l'historiador local Pere Trijueque en el llibre Els masos de Vila-romà (2a part), en la ressenya que va fer sobre l'immoble.
Boto, que avui informarà en roda de premsa a la UdG de la recerca que està duent a terme, explica que va conèixer l'existència del monument en veure un reportatge sobre la casa, una masia de la qual n'apareix la primera referència en el segle XIV, en l'edició francesa dels mesos de juliol i agost del 2010, de la revista de decoració AD, a través de les fotos de Vincent Leroux, el fotògraf que va prendre les imatges del claustre, que envolta la piscina de la finca (22 ha), actualment en règim de lloguer al portal immobiliari d'Eglehorn (www.roughluxe.com).
Boto manté la seva autenticitat, de manera que es podria tractar d'un element patrimonial descatalogat i desprotegit. L'investigador universitari assegura que va intentar accedir a la finca per estudiar el monument, però mai va aconseguir el permís pertinent. Tot i això, les imatges de Leroux, i unes que va localitzar a l'Arxiu Municipal de Palamós, de l'any 1959, del procés de reconstrucció del claustre quan va ser traslladat a la finca palamosina, li han servit per analitzar el monument. comparable, segons Boto, als claustres dels monestirs de Silos i Las Huelgas (Burgos), i el de Santa Maria de Ripoll. L'Associació d'Amics del Romànic va emprendre l'any passat una campanya per tal que es procedeixi a la catalogació i protecció del claustre, però la propietat no ha respost a cap de les seves demandes per estudiar-lo.
Propietat d'un milionari
Per la seva banda, Kurt Eglehorn és també el propietari de deu finques més de luxe a Europa, Amèrica i Sud-àfrica, que té en règim de lloguer al seu portal web, i de la bodega Wine Cellar, també a Palamós. Aquest celler ha estat dissenyat per l'equip del despatx garrotxí RCR Arquitectes, Aranda, Pigem i Vilalta, els mateixos que van idear la reforma del Mas del Vent.
Kurt Egelhorn, a més, també és propietari de la finca de Bell-lloc, i va mantenir durant anys un contenciós amb el poble de Palamós, que volia recuperar l'ús públic de l'ermita de Santa Maria de Bell-lloc, situada dins els límits de la finca.
El jutge decidirà si es pot accedir a la finca
El director general de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, Joan Pluma, va explicar ahir que la conselleria té coneixement de l'existència del monument a través dels Amics del Romànic i de Gerardo Boto. “Aleshores es va iniciar el procés corresponent –explica Pluma– i fins en tres ocasions es va demanar autorització al propietari de la finca per accedir-hi. No hi va haver resposta. Es van fer dos requeriments més fixant data de visita, advertint que si no s'hi atenien se sol·licitaria el permís a l'autoritat judicial i, com que tampoc hi ha hagut cap resposta, avui, a través de la fiscalia, hem sol·licitat aquesta autorització per analitzar el monument, estudiar-lo i, si procedeix, incoar expedient de protecció.” Pluma constata que l'actitud de la propietat ha estat de “dilació”, en no respondre els requeriments. Si a més es demostra que prové de Madrid, caldrà comprovar de quina manera va arribar a Palamós i si hi ha lloc per a reclamacions de tercers. La catalogació del monument implica servituds, segons la llei de patrimoni, com són l'obertura a la visita pública regulada i l'obligació de preservació del bé patrimonial.
Per la seva banda, Gràcia Artigas, regidora de Cultura i Patrimoni de Palamós, va afirmar ahir que l'Ajuntament, com que no es tracta d'una “producció local”, ha d'esperar com evolucionen els esdeveniments, i va assegurar: “El nostre interès és que el monument estigui ben conservat, que creiem que ho està.” Artigas creu que el precedent de Bell-lloc no ha d'influir en aquest cas.
