cultura

lA CRÒNICA

Autèntic, però amb reserves

“És autèntic?”, va ser la primera pregunta per Boto. La resposta va ser elegant i diplomàtica

El camí d'accés a una de les tres entrades a la finca del Mas del Vent de Palamós va quedar ahir al matí absolutament col·lapsat. Era el gran dia. La representació d'El País era la més nodrida, perquè incloïa el mateix Gerardo Boto, el qual va confessar que havia dormit poc la nit abans. Entre d'altres coses, perquè es va passar tot el dijous a Madrid, entrevistant-se primer amb els descendents del curador del claustre, Julián Ortiz, abans que aquest arribés a Palamós l'any 1958, i a la tarda amb el secretari d'estat de Cultura, José María Lassalle. Frisava per entrar, era clar, així com els seus acompanyants, i va ser sotmès a una involuntària però refinada tortura, quan el representants de la propietat van determinar que la quarantena de membres dels mitjans de comunicació accedirien al jardí dividits en tres grups: primer, les càmeres de televisió, després els fotògrafs i, finalment, els redactors de premsa escrita, condició amb la qual s'havia acreditat el professor de la UdG. Durant els tres quarts d'hora llargs que va haver d'esperar, va comprovar de primera mà, pels requeriments dels periodistes –fins i tot hi havia el corresponsal del Der Spiegel alemany–, que seria esclau de les seves pròpies paraules, les que va pronunciar dimecres al rectorat de la UdG: “Si puc examinar-lo in situ, en deu minuts puc determinar si el claustre és autèntic o no”. Quan va fer acte de presència al jardí, el núvol de càmeres i micròfons el va envoltar. Alguns gairebé anaven amb el cronòmetre a la mà i, després d'un primer i breu examen ocular va fer les primeres declaracions. “És autèntic?”, va ser la primera pregunta. La resposta, que ja havia avançat a l'entrada de la finca, va ser d'una elegància exquisida: “No vull pronunciar-me sobre aquesta qüestió, perquè els tècnics de Cultura han de poder treballar amb prou temps i tranquil·litat. Seran ells els qui ho determinaran.” Però el llenguatge corporal, tan bon punt el monument va entrar en el seu camp de visió el delatava. Estava visiblement emocionat, després de cinc anys fent recerca i analitzant imatges gairebé píxel per píxel d'una joia del romànic castellà, perquè finalment hi havia pogut accedir, veure'l, tocar-lo i fer-ne un primer examen. La cita en la intimitat amb el preuat monument ja arribarà. El primer embat d'emoció es va traduir en una abraçada sincera amb José Ángel Montañés, el periodista que va destapar una bona història, al centre mateix del claustre.

Josep Comas, representant de la propietat, observava tot aquell moviment, que, vist des de fora, devia semblar si més no curiós. Les seves declaracions contrastaven amb la importància que s'atribueix al monument: “Els propietaris mai van tenir curiositat per conèixer la procedència de la peça. És una finca privada, els agradava tenir el claustre aquí i no es plantejaven la seva autenticitat, perquè no tenien interès per aquesta qüestió.”

Mentre tothom deambulava entre les columnes del claustre i l'examinava amb atenció, Boto va treure el seu mesurador digital i, amb un periodista d'assistent de camp i escrivent –em vaig sentir un privilegiat, ho confesso: tinc vanitat– que atenia amb interès les seves explicacions, va anar prenent les mides. Primer, la longitud d'una de les dues galeries: “23,80 metres, més del que havia mesurat pel Google Earth...”, va mussitar. Havia calculat 20,8 metres. L'altra galeria: “23,9 metres, força més. És més gran que el claustre de Silos!”. Havia calculat 21,9 metres. Després, l'alçada dels arcs, del fust a la clau: “3,21 metres! És altíssim!” La llum del cimaci (1,47 metres) i la llum dels fustos (1,78 metres).

Les primeres conclusions: les mides són notables; hi ha molt material original; hi ha algunes parts refetes; existeixen aspectes desconcertants d'ordre arquitectònic, mentre que en l'aspecte escultòric segueix el repertori de Silos, una mena de llibre de models que circulava per Castella. No ho va dir, només és una deducció, però el veredicte podria ser: autèntic, però amb reserves.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.