Un poble de difunts xerraires
Llibres del Segle s'estrena traduint per primer cop íntegre al català el clàssic de Masters ‘Antologia de Spoon River'
Jaume Bosquet i Miquel Àngel Llauger són els traductors del poemari, que es llegeix quasi com una novel·la
Si els morts parlessin, “alçarien des de la pols un clam de protesta”, com Serepta Mason, o dirien la pena dels amors perduts i dels mals casaments, o confessarien els crims dels quals en vida van sortir impunes, o es vantarien d'haver estat rics i d'haver traït i ultratjat per ser-ho, o demanarien perdó al pare que van ofendre, o cridarien la ràbia d'haver malbaratat l'únic somni que van arribar a concebre, o explicarien, com la bugadera Kessler, com queden inscrits a la roba de la gent tots els secrets i totes les vergonyes, fins que ja no es pot veure una cara de mort sense que sembli “una cosa rentada i planxada”. Si els morts parlessin, serien com els difunts del cementiri de Spoon River, aquell lloc imaginari que pren el nom d'un petit afluent del Midwest i que s'assembla tant a Petersburg i Lewistown, els poblets somnolents d'Illinois on Edgar Lee Masters (Kansas, 1868-Pennsylvania, 1950) va passar la infància i la joventut i on va començar a escriure, sense encara saber-ho, els epitafis que formarien un dels llibres més impressionants, i més llegits, de la poesia nord-americana contemporània, només al darrere de Walt Whitman.
L'Antologia de Spoon River una col·lecció de veus espectrals que fan desfilar davant el lector tota la misèria, la crueltat i la hipocresia de l'Amèrica profunda, però també la seva candidesa, la seva tendresa, la seva soledat, arriba per primera vegada en edició íntegra en català, estrenant la renovada editorial gironina Llibres del Segle, gràcies als poetes Jaume Bosquet i Miquel Àngel Llauger, que l'un des d'Olot i l'altre des de Palma han dedicat quasi deu anys a traduir una obra coneguda fins ara a casa nostra només per uns pocs poemes inclosos en antologies o per algunes produccions escèniques que l'han adaptat en forma de monòlegs dramatitzats, com el que es va veure a La Planeta de Girona el 2009.
Diuen que Edgar Lee Masters va inspirar-se en l'Antologia palatina, la col·lecció clàssica d'epigrames grecs i bizantins. Fins aquell moment, Masters, que després de treballar de cobrador de la companyia elèctrica Edison s'havia establert com a advocat a Chicago en ple gangsterisme de la llei seca, havia publicat unes quantes peces de teatre i un parell de poemaris de repercussió escassa, fins que la lectura palatina va donar-li el to d'un món sepulcral on els morts passen comptes amb la seva vida. Els primers poemes de l'antologia els va publicar l'estiu de 1914 a la revista literària Mirror, amb el pseudònim de Webster Ford, nom d'un dels personatges que desfilen pel cementiri de Spoon River, i l'any següent ja veien la llum en forma de llibre, amb un èxit tan clamorós, que el mateix 1915 ja se'n van exhaurir dinou edicions. Precedits pel poema “El turó”, els 243 monòlegs d'aquesta obra tan inigualable que ha fet passar el seu prolífic creador com a autor d'un sol llibre, construeixen la crònica d'un poble típic del Midwest amb gran astúcia novel·lesca, fent aflorar relacions amagades entre els personatges o revelant punts de vista oposats sobre un mateix fet que posen al descobert la mesquinesa, l'abnegació i, per damunt de tot, l'ànima de qui parla. Escrits en un estil deliberadament narratiu –“prosa retallada”, en va dir la crítica–, els epitafis es completen amb dos poemes extensos de to ben diferent, i per això mateix sovint omesos en altres edicions: “L'Spooníada”, un text èpic atribuït a un dels personatges del llibre, i l'“Epíleg”, una disputa al·legòrica entre déus i dimonis. El llibre el presenten demà l'editor, Roger Costa-Pau, i els traductors a la Llibreria 22 (20 h).