cultura

Elisabetta Dami

Escriptora

“Estic convençuda que escriure és una missió”

Geronimo no és pas l'heroi típic: dubta, és indecís i té pors. No és en Superman; és molt més creïble
No treballo sola, al meu darrere hi ha tot un equip amb què cooperem com una gran tribu o família
Geronimo i Potter tenen coses en comú, i a part que porten ulleres, formen un equip amb amics
En moments de crisi com aquest, m'agrada donar respostes, ni que sigui entre línies

S'escuda en què és tímida, i ho és, però Elisabetta Dami també és una gran conversadora, culta i dialogant, que té la gran virtut de saber escoltar. L'autora que s'amaga rere el pseudònim del popular personatge de Geronimo Stilton no es prodiga gaire en públic, ni sol oferir entrevistes, però aquests dies ha acceptat compartir els valors que desplega entre línies en els seus llibres amb tots els participants del Fòrum Impulsa 2012 que s'ha celebrat a Girona, convidant tothom a fer-se tantes preguntes com el seu personatge i a imaginar que tot és possible.

Per què ha vingut fins aquí?
Sóc tímida, com en Geronimo, i no m'agrada fer conferències. I menys davant de prínceps o gent que imposa tant... però quan vaig saber que es tractava d'un fòrum que impulsa la cooperació, aleshores vaig la acceptar. M'agrada pensar que tots som part d'un equip i que aquest es fonamenta a partir de la diversitat i el do que té cadascú. En la meva intervenció he parlat de la meva recepta: mai escriure per a mi mateixa, connectar els meus sentiments i transmetre'ls als lectors. Pensi que no treballo sola i que al meu darrere hi ha tot un equip que treballa. Tots cooperem com una gran tribu o família i aquesta és la raó del nostre èxit.
Li agrada, el que fa?
Viure del món de la comunicació és un privilegi, però també un deute. Estic convençuda que escriure és una missió. Igual com un periodista té la missió d'informar, els que escrivim per a la mainada hem de transmetre valors universals, com ara la sinceritat, l'honestedat, el pacifisme o el respecte per la naturalesa, la gent gran i la diversitat... Són valors molt apreciats pels nens i nenes, així com per educadors i pares. És per això que els meus llibres s'han traduït a a més de 30 idiomes i els exemplars dels quals han superat els 74 milions; també tenim una telesèrie d'animació i se n'ha fet un musical i un videojoc molt populars.
Què destacaria dels seus llibres?
Doncs que es fonamenten en tres ingredients principals: són divertits, hi ha aventures amb un bon ritme narratiu i, a més, contenen grans valors. El món que reflecteixo a través de L'illa dels ratolins és fantàstic però no deixa de ser una reflexió del nostre món i de tot allò que hi passa. Per això és fàcil que tothom s'hi pugui sentir identificat. També hi ajuda el fet que Geronimo no sigui l'heroi típic: dubta, és indecís, té pors i sempre vol superar-se. No és en Superman; és més creïble.

La gent necessita herois?

En moments de crisi com aquests, Geronimo pot ajudar la gent. Constament rebo cartes que em demanen suport psicològic; bé, que demanen a Geronimo amistat i amor, bàsicament. També reflecteixen els seus dubtes i temors, i els de les seves famílies. Percebo que, més que mai, les noves generacions necessiten quelcom tant simple com l'esperança.

Com va néixer el personatge de Geronimo Stilton?
Molt abans que comencés a publicar les seves aventures, fa dotze anys, vaig descobrir que no podia tenir fills. Va ser un moment dolorós, no cal dir-ho. Aleshores vaig encomanar-me a ajudar infants malalts i orfes d'hospitals... nens que tenien gran necessitat d'amor inspirant-me amb el doctor Patch Adams. És així que vaig començar a inventar-me històries amb un personatge que vivia moltes aventures. Els feia riure i, de passada, els transmetia valors. Com que tractava amb gent molt necessitada, vaig entendre que necessitaven una llum al final del túnel i per això més tard vaig decidir escriure sempre finals feliços. Tots necessitem tenir una esperança. I més en temps de foscor. El que ja no podia imaginar és que tingués tant d'èxit.
Per què un ratolí?
Si vols crear un personatge universal és més fàcil si es tracta d'un animal. Qualsevol s'hi pot identificar. És per això que és un dels animals més populars en el món de la ficció, només cal veure l'èxit de Speedy González, Tom i Jerry, Mickey Mouse... a més, es tracta d'un animal molt intel·ligent, i per això l'utilitzen en laboratoris. Els ratolins d'alguna manera són el nostre mirall i això em va perfecte pel que vull explicar.
...i periodista?
Ja des de ben jove quan treballava amb el meu pare, que era editor, m'agradava el concepte de comunicar com a eina per beneficiar la societat. És un servei social. M'agrada el rol dels periodistes i, com jo, molts dels meus lectors que em demanen com arribar a ser-ho. El secret? Jo els dic: cal llegir molt.
Geronimo Stilton. D'on surt el seu nom?
Doncs fent un curset de paracaigudista. Jo, com Geronimo Stilton, tinc moltes pors, entre les quals tinc vertigen i volia combatre-ho enfrontant-me a reptes... Quan saltes has de comptar fins a cinc abans d'obrir el paracaigudes o, com fan la majoria d'americans, cridar: “Ge-ro-ni-mo!”. És així com la meva germana, i després el meu marit, em van començar a posar aquest pseudònim.I Stilton prové d'una estada a Londres en què vaig descobrir que el rei dels formatges britànics era l'Stilton i vaig pensar que seria un cognom ideal per al meu personatge.
Durant molts anys, la seva autoria no apareixia enlloc però ara sí que se'n fa referència als crèdits. Per què hi ha aquest secretisme?
Respecto els somnis dels més petits i per això no volia que sortís el meu nom. Com passa amb el Pare Noel, molts nens, fins a vuit anys, creuen que Geronimo Stilton existeix de veritat.
Se la pot considerar com la Rowling italiana?
M'encanta Harry Potter! És veritat que entre Geronimo i Harry hi ha coses en comú: són herois amb temors i límits, necessiten ulleres. A diferència d'altres herois de contes de fades, necessiten amics per formar un equip. Per contra, la diferència amb Rowling és que encara necessito escriure. Pensa que m'inspiro amb la realitat i aquesta em dóna molts motius per continuar.
Així, és tan viatgera com Geronimo?
Visc entre Milà i Arizona, però la meva casa autèntica és el món. Em passo el temps viatjant. Aquest any tinc pensat visitar la Bretanya; Stonehenge; Egipte, la Patagònia i el Tibet. És una passió que em permet descobrir tants llocs bonics, com també que cal respectar més el medi ambient.
Quina és la seva aventura preferida?
La propera... Bé, en realitat participar en maratons, on no corro però sí que camino molt ràpidament. Penso que córrer maratons és una metàfora de la vida, en el sentit que no cal ser el primer sinó que cal acabar i aquest és l'èxit. A més, has de ser fort mentalment; és com meditar.
... i de la ficció?
La història interminable, de Michael Ende; El petit príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry i, és clar, Pinotxo, de Carlo Collodi.
Després de 12 anys publicant, està contenta de la feina feta?
És clar, i ho he d'agrair als lectors, que han fet que pugui fer el que m'agrada. Escriure m'encanta i hi treballo durant llargues jornades. És per això que si algun dia estic cansada no em queixo.
I què n'espera, del futur més proper?
Voldria mantenir la capacitat d'ajustar-me als canvis constants que es produeixen a la societat i poder reflectir-ho tal com ho fan els periodistes. M'apassionen les històries quotidianes i respondre a les necessitats dels meus lectors. En moments de crisi com aquest, m'agrada donar respostes, ni que sigui entre línies.
Voldria escriure un altre tipus d'històries, ara o més endavant?
Podria ser que canviés, però no per ara, ja que em dedico només a relatar aventures noves d'aquest personatge. Escric molt, sóc una gran treballadora. I crec que estic beneïda perquè no tinc por del paper en blanc.
Es diu que ha revolucionat la literatura infantil?
Quan explicava contes als infants de l'hospital, ho feia usant efectes especials. Aleshores vaig intentar-los traduir al paper imprès a través de les eines tipogràfiques, canviant colors, mides del cos de lletra, fonts... tota una sèrie de trucs gràfics que tant em serveixen per connectar les emocions amb els nens i els adults que llegeixen els llibres com per marcar els ritmes que eviten que s'avorreixin. Tinc clar que amb els nens cal evitar la paraula ensenyar, és millor dir-los que els explicaràs un secret. Funciona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.