Cultura

Colom ho dóna tot

El MNAC ingressa l'arxiu complet del gran renovador de la fotografia de la postguerra, amb el compromís de difondre'l i consagrar-lo definitivament

Al fons hi ha 9.000 fotos en paper, 9.000 negatius més i una pel·lícula
de 8 mm
Ara comença un procés d'estudi que culminarà amb una gran retrospectiva internacional

Dimecres passat Joan Colom (Barcelona, 1921) es va asseure al sofà i va deixar anar una frase neta i seca: “Ja podeu començar a embalar.” Estava tan serè que la seva família es va tranquil·litzar de cop. El seu entorn patia des de feia dies per aquell moment, el moment en què Colom, el gran renovador de la fotografia de la postguerra espanyola, veuria la sortida del seu arxiu de casa seva. El seu arxiu, “la seva vida”, no es cansen de dir els que l'estimen, s'ha mudat de llar: ara resideix al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

Colom ja feia anys que tenia decidit el destí definitiu del seu llegat. Sense dubtar-ho. Sense marejar la perdiu amb ofertes econòmiques d'aquest i de l'altre. I, per sobre de tot, perquè el seu còmplice, el seu gran amic i agut estudiós, David Balsells, persona de la seva màxima confiança, és el responsable del departament de fotografia del museu (tot i que ara ja per poc temps: està a punt de jubilar-se).

Ahir tot eren cares de felicitat al MNAC. Colom, molt emocionat, amb prou feines podia parlar, i si ho va fer va ser amb un fil de veu llagrimós i amb la mateixa prudència i humilitat amb què als cinquanta i seixanta es va capbussar, sense prejudicis, en les entranyes del barri Xino, a la recerca furtiva d'imatges d'una humanitat i honestedat corprenedores, sense especular amb la marginalitat.

“Avui és un dia històric”, va exclamar Miquel Roca, el president del museu. “Avui és el meu dia més feliç com a conseller de Cultura”, va emfasitzar Ferran Mascarell. I, el més visionari de tots, Pepe Serra, director del museu: “La incorporació d'aquest arxiu canvia la col·lecció del MNAC.” Un canvi que serà de mentalitat quan el museu del Palau Nacional reconstrueixi el relat de l'art català del segle XX tractant en igualtat de condicions la pintura, l'escultura i, és clar, la fotografia.

Colom ha donat el seu arxiu complet al MNAC. Més de 9.000 fotografies en paper, la mateixa quantitat de negatius, una pel·lícula de 8 mm i tota la seva documentació. “No ens ha demanat cap contraprestació econòmica”, va subratllar Roca. El que sí que s'ha acordat és una pensió vitalícia: Colom no es desentendrà gens ni mica del seu arxiu –“és la seva vida!”, insisteixen les persones del seu cercle íntim–, i ajudarà i assessorarà els especialistes del MNAC en l'apassionant procés que s'obre ara d'estudi exhaustiu de les seves obres.

Un procés que culminarà amb una retrospectiva d'ambició internacional i de dimensió integral, ja que per primer cop també s'abordarà l'obra que Colom ha produït des dels noranta fins fa poc, en color, pràcticament inèdita, tot i que fidel als carrers que ha trepitjat sempre i a un barri, el Raval, que, això sí, va deixar de fotografiar durant un llarg període –30 anys: de mitjan seixanta a mitjan noranta– quan una dona que apareixia en una de les seves imatges el va denunciar. La imatge va sortir publicada en el cèlebre Izas, Rabizas y Colipoterras que Colom va teixir amb Camino José Cela.

Balsells, que destaca sobretot la “perspicàcia” del fotògraf, es va afanyar a dir ahir que l'arxiu portarà poca feina bruta als experts del museu. “Està impecable, molt ben conservat i endreçat. Serà senzill treballar-lo”, assegura.

L'arxiu de Joan Colom és ja patrimoni públic i queda a la disposició d'investigadors, museus i institucions culturals. La sensació que tenia molta gent ahir al MNAC era d'alleugeriment després de la fatal pèrdua de l'arxiu Centelles, instal·lat molt lluny de Catalunya, a Salamanca.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.