Cultura

Poc i arraconat

Un estudi alerta que els films doblats o subtitulats al català només es projecten en el 14,5% de les sessions. L'oferta en castellà dels mateixos títols és del 85,5%

“És preocupant si aquesta és l'actitud del sector després de l'acord”, diu J.M. López Llaví

Un 14,5% de les sessions en versió catalana i el 85,5% restant en castellà. La Plataforma per la Llengua ha aportat noves xifres sobre el que considera una “greu discriminació en la distribució i exhibició” del cinema en la nostra llengua. Ahir va presentar un estudi en què, a diferència d'altres fets públics anteriorment, posa en el punt de mira només les pel·lícules que sí que s'han doblat o subtitulat en català. Entre el febrer i l'abril d'aquest any, s'han estrenat a Barcelona quinze pel·lícules amb còpia en català, i han estudiat en quina versió s'han fet les 1.969 projeccions d'aquests títols, amb el resultat esmentat: només un 14,5%.

“Són xifres bastant preocupants”, explicava ahir Martí Gasull, coordinador de la Plataforma per la Llengua. Es tracta de “dades noves i inèdites, volíem saber què passa amb les pel·lícules que tenen còpies en català”. I el resultat no convida a l'optimisme: a més del baix percentatge de sessions, els horaris de les versions en català són menys comercials, i es retiren abans que les versions en castellà. Més xifres: de les 1.969 sessions, només 286 van ser en català (d'aquí es calcula el 14,5%); de 601 sales de Barcelona estudiades, 409 no han fet cap sessió en català, i de les 109 que n'han fet, només tres han fet més sessions que en castellà.

La mateixa Plataforma reconeix que l'estudi és incomplet, només de Barcelona, “però s'hi concentren la major part de sales i és un reflex del país”, diu Josep Maria López Llaví. Aquest crític i responsable de cinema de l'entitat també reconeix que “el boicot es comença a superar, ja no estem al 0% de cinema en català del 2010”, però és “escèptic” davant una situació que s'arrossega des de la Transició i es mostra “preocupat, si aquesta és l'actitud del sector”, després de l'acord de la conselleria de Cultura amb els distribuïdors i exhibidors. Segons aquest acord, a finals d'any el 7% de les projeccions han de ser en català. “No anem pel camí d'aconseguir-ho, i si us fixeu en la lletra petita de l'acord, no hi ha cap obligatorietat per part del sector de complir-ho”, afirma.

Lluny del 7%

Martí Gasull diu que les projeccions en català, sobre el conjunt de l'oferta, representaven prop d'un 3% a finals de juny. De tota manera, “treballem per arribar-hi, encara que queda molta feina per fer”, hi afegeix. En aquest sentit, recorda que les còpies en català tenen més públic de mitjana que les còpies en castellà, i diu que estan “convençuts que el català té una millor rendibilitat en el cinema; apostar pel català és una oportunitat de negoci en temps de crisi que pot ajudar a capgirar la situació”. Per això van voler presentar l'estudi als cinemes Girona de Barcelona, que aposten per la versió catalana. “El públic vol cinema en català”, va afirmar el responsable de les sales, Toni Espinosa, i va adduir com a prova que “entre febrer i abril del 2012 hi ha hagut un 20% d'espectadors més respecte al mateix període del 2011”, en un context general de caiguda del nombre d'espectadors. Però va remarcar la dificultat de trobar còpies en català. Per als empresaris i també per al públic: Josep Maria López Llaví va esmentar la cartellera d'El Punt Avui per il·lustrar l'escassa oferta en català, només dos títols a Barcelona, aquesta setmana.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.