Cultura

Concerts en crisi

Només els grans festivals resisteixen la davallada sense fre de la música en viu, que el 2011 va perdre tres milions d'espectadors a Catalunya, el País Valencià i les Illes

La pujada de l'IVA al 21% prevista per al setembre podria ser “el cop definitiu”

La creença que tot i que no es venen discos els concerts funcionen bé pot ser inscrita ja en la categoria de llegenda urbana. Per tercer any consecutiu, les dades de l'Anuari de la Música, cenyides en l'àmbit de Catalunya, el País Valencià i les Illes, assenyalen que la música en directe experimenta també ferotgement els efectes de la crisi: una davallada del 28% d'espectadors (de 10,3 milions a 7,4) i una programació del 12,8% menys d'espectacles (de 15.000 a 13.000). La pujada de l'IVA al 21% prevista per al setembre, tot un maldecap per a la indústria de l'espectacle, podria ser el “cop definitiu”, segons vaticinava ahir Jordi Gratacòs (president de l'Associació de Representants, Promotors i Mànagers, editora de l'anuari en col·laboració amb el Grup Enderrock). “A les sales estem programant més concerts i tenim menys públic”, hi afegia Carmen Zapata, responsable de l'Associació de Sales de Concerts. “Això és molt trist perquè significa que els músics actuen perquè necessiten guanyar-se la vida, però costa molt que les actuacions siguin rendibles.” L'elevada morositat dels ajuntaments a l'hora de pagar els concerts –2,5 milions el 2011–, per acabar-ho d'adobar, aboca el sector “directament a la catàstrofe”, segons va denunciar Josep Reig, president de l'Associació Professional de Músics Musicat, que va alertar també que la reducció pressupostària dels ajuntaments està afectant moltíssim les contractacions.

Els festivals resisteixen

Els grans festivals i els macroconcerts continuen sent una bombolla d'oxigen. El 26% més d'espectadors registrat l'any passat i les aportacions cada vegada més rellevants de patrocinadors han fet mantenir la facturació del sector en unes xifres similars a les del 2010.

El nou pop català, petit revulsiu per al mercat del disc

El nou pop català continua sent un revulsiu no únicament artístic sinó també empresarial. El sector discogràfic del país va créixer l'any passat un 5% gràcies en gran part a les vendes de Manel (58.671 còpies), Love of Lesbian (30.000), Antònia Font (20.600), Els Amics de les Arts (12.278, encara de Bed & breakfast) i La Iaia (11.000). La facturació de les companyies discogràfiques catalanes va ser l'any passat de 16,3 milions d'euros, una xifra –malgrat tot– molt inferior als 73 milions que van ingressar fa només set anys. La remuntada, en qualsevol cas, contrasta amb el que succeeix en el conjunt de l'Estat, on les discogràfiques han experimentat un descens del 11%. El nombre de discos editats en llengua catalana, d'altra banda, va assolir l'any passat –amb 605 novetats– un nou rècord. En el top ten dels treballs més venuts editats per discogràfiques catalanes, a més de Manel, Love of Lesbian i Antònia Font, hi figuren El disc de La marató, Manolo García, Sergio Dalma, dues referències de Sopa de Cabra, Estopa, el Cop de rock de Dagoll Dagom i Dúo Dinámico. Finalment, el mercat digital continua guanyant terreny (31% de les vendes respecte al 23% del 2010).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.