Cultura

“Els lectors volen ‹canya›”

Avui fa un any que va sortir la novel·la de Jaume Cabré ‘Jo confesso', que ja acumula onze traduccions i 170.000 exemplars venuts entre català, espanyol i alemany

El contacte amb els lectors durant aquests mesos li ha aportat noves perspectives
de l'obra
En només dos mesos, l'edició alemanya s'ha venut tant com
la versió original en català

“Aquest darrer any he rebut molts inputs dels lectors, i he constatat que volen matèria narrativa, lectura seriosa i exigent, i que se'ls faci pensar. En definitiva, el que vol el lector és que se li doni canya.” Aquesta és la reflexió que fa l'escriptor Jaume Cabré (Barcelona, 1947) després de la llarga ressaca que ha viscut des de la publicació de la novel·la Jo confesso (Proa), avui fa tot just un any.

En aquests darrers dotze mesos s'ha consolidat l'èxit inicial de l'obra, que en la seva versió original en català ha venut 65.000 exemplars en vuit edicions. A Alemanya, territori que estima molt l'obra de Cabré –de Les veus de Pamano es van vendre mig milió d'exemplars en alemany–, s'han venut en tan sols dos mesos 60.000 llibres. L'editorial Destino, que ha fet l'edició espanyola, n'ha venut 43.000. També s'ha editat en italià i se'n preveu la publicació en polonès, holandès, francès, hongarès, danès, portuguès, noruec i albanès.

En aquest període, Jaume Cabré no ha tingut temps de tenir una nova perspectiva personal de Jo confesso, ni de digerir-la, però sí que ha col·leccionat mirades externes de l'obra, perquè a més de dedicar-se a corregir les noves edicions i contactar amb els traductors de les nombroses versions, Cabré ha portat una intensa agenda de visites i de promoció de l'obra per tots els Països Catalans, Espanya, Alemanya, Itàlia, Colòmbia, Mèxic i l'Argentina.

Entre les trobades més singulars que ha fet, hi ha la rebuda que va tenir en un poble del nord d'Itàlia, a la regió de Trento, anomenat Predazzo –Pardàc en el dialecte local–. “Un dia vaig rebre una trucada d'algú amb un català perfecte que em va dir: «Ha de venir al meu poble.» Em convidaven a la localitat italiana a la qual faig referència en el llibre.” Cabré va ser rebut amb molta atenció a Predazzo coincidint amb un viatge a Itàlia amb motiu de la promoció del llibre. Prop de Predazzo hi ha el bosc de Paneveggio, d'on Stradivarius i altres lutiers van extraure la fusta per als seus cèlebres violins. “Tot el poble estava molt emocionat i content de sortir en el llibre”, explica Cabré.

Trobada al Pallars

Una altra trobada singular és la que va fer en un altre indret “que gairebé no surt en la novel·la, però que té un gran valor simbòlic dins de l'obra”: el monestir de Sant Pere del Burgal, al Pallars Sobirà. Aquest estiu, l'autor es va reunir amb lectors de Jo confesso, “alguns de la comarca, però d'altres van venir d'arreu de Catalunya”.

El seguiment de la seva obra l'han fet altes personalitats de la política. L'actual president del Parlament Europeu, Martin Schulz, lector de fa temps de Cabré, s'ho va manegar per trobar un forat en la seva agenda en una visita a Barcelona per entrevistar-se amb l'escriptor durant 45 minuts. “Ell no parava de parlar de literatura i jo parlava de política.”

Pel que fa a les trobades amb lectors i actes promocionals per Espanya, Cabré explica que amb aquesta novel·la ha pogut trencar les reticències que sempre provoquen els escriptors catalans. “Hi ha lectors que quan s'assabenten de l'èxit de la novel·la a Alemanya tenen la curiositat d'acostar-se a l'obra.”

Cabré explica que des de Frankfurt es comença a conèixer la literatura catalana. “En molts països em demanaven, primer, per què no escrivia en castellà; després, per què no em traduïa jo mateix. Ha costat fer entendre una cosa tan evident com que un escriptor escrigui en la seva pròpia llengua.” Cabré explica que quan va pel món com a escriptor s'ha de posar “la samarreta catalana.”

Després del tràfec de tot aquest any, Cabré espera trobar un moment de tranquil·litat per concentrar-se en nous treballs. “Encara no tinc cap projecte nou; he de posar ordre, llegir, i retrobar el meu temps i el meu aïllament.”

Mentrestant, el balanç és encoratjador i fa pensar en el llarg recorregut de l'obra. Només en reconeixement, Jaume Cabré s'ha endut, aquest any, els premis Crítica Serra d'Or de novel·la; el de Narrativa Maria Àngels Anglada; el de la Crítica Catalana, i el Creixells.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a