Cultura

Blancaneu silenciosa

Pablo Berger du a Sant Sebastià una brillant i cruel revisió del conte

Berger parteix de certs tòpics per donar-hi una volta paròdica, grotesca i fins
i tot cruel

Quan Pablo Berger va saber que existia The artist, va creure que s'arruïnava el seu projecte de realitzar en l'actualitat una pel·lícula muda en blanc i negre: la idea de rodar una versió del conte de la Blancaneu amb aquestes característiques perdia originalitat i, a més, tothom creuria que era una còpia. Però el cas és que, com ell mateix va explicar ahir en roda de premsa a Sant Sebastià, el cineasta bilbaí va acabar de trobar la confiança dels productors en un projecte que molts consideraven propi d'un boig: l'èxit de l'oscaritzat film de Michel Hazanavicius va afavorir de retruc el finançament d'una Blancanieves muda i en blanc i negre, ambientada en la Sevilla dels anys vint. Berger parteix de certa mítica o, de fet, de determinats tòpics per donar-hi una volta paròdica, grotesca i fins i tot cruel: el món dels toros i el flamenc tenen el seu revers decadent en un espectacle de nans toreros als quals s'afegeix la ingènua Blancaneu.

Diversos referents

Pablo Berger, que va aconseguir un cert reconeixement amb la seva opera prima Torremolinos 73, que abordava aquell període tenint presents les comèdies realitzades a finals del franquisme, ha construït la seva pel·lícula amb una diversitat de referents més o menys evidents de diverses èpoques, de manera que no es limita al del cinema silent: els films espanyols de toros i toreros dels anys vint, els melodrames de Griffith i altres al Hollywood en què es consolidava la narrativa cinematogràfica; però també el terror gòtic, els films de monstres a l'estil de Tod Browning i, a la vegada, el món de Fellini, i fins i tot hi ha un pla amb un mort a la piscina que és un homenatge claríssim a Sunset Boulevard. Ho presenta amb habilitat i a vegades amb molta brillantor, malgrat que és possible considerar que tot plegat és un gran artifici que demana acceptar el joc a l'espectador. Qui brilla de manera especial entre els actors és una espectacular Maribel Verdú, que assumeix el paper de la madrastra amb molta ironia i una gestualitat intencionadament paròdica. A més de Verdú, altres intèrprets d'aquesta original Blancanieves són el mexicà Daniel Giménez Cacho, Macarena García, Inma Cuesta, Pere Ponce i, en breus aparicions, Ángela Molina i Josep Maria Pou.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.