“Hi ha un gran interès per furgar en la història oculta”

No vaig triar cap camí costerut; vaig triar el camí. Diria, de fet, que el camí em va venir a buscar. Jo buscava informació d'uns fets perquè volia escriure una novel·la històrica. Em vaig trobar que un cronista deia unes coses i un altre, just el contrari; aleshores vaig començar a estudiar la construcció del discurs, perquè era clar que alguna cosa no lligava. I aquí és on es posa en relleu l'existència de la censura, que intervé en el discurs real, el transforma i el reelabora.

Segons qui ho diu et sap greu, sobretot si són persones que eren companys de recerca i de cop i volta se'ls gira el cervell i t'insulten. No m'importa que em menyspreï gent que no em coneix, perquè en el fons el que volen és ocultar la veritat. Jo no m'invento res, però hi ha gent que necessita un boc expiatori.

Hi ha hagut historiadors que ara han donat la teoria per bona amb l'únic argument que ho ha dit un americà. Fa tremolar que no es tinguin en compte els arguments sinó qui ho diu.

No és que jo ho trobi tot manipulat, és que és així. Hem de pensar que durant molt de temps no es publica res que no estigui filtrat per la censura. Un text publicat és un consens entre l'Estat i el cronista i a vegades ni això. Molts cronistes moren en circumstàncies curioses i han de ser els seus hereus els que publiquin l'obra si arriben a fer-ho. No pot ser que al segle XV fóssim una gran potència política, econòmica i cultural i al XVI tot desaparegui. Si no hagués trobat cap fil, potser sí que en faria un gra massa, però hi ha fils per estirar la veritat.

No, el que passa és que hi ha algú que té un domini sobre la realitat i l'altera. Pensem, per exemple, què passaria ara si el president de la Generalitat fos Vidal-Quadras... No podries ni publicar aquesta entrevista.

És complex. Hi ha elements a favor i en contra. El més important és com es va repartir el poder. Va ser un mal negoci conquerir València i Sicília? No. El problema era la societat castellana, que era molt feudalitzant, fanàtica, molt militaritzada, amb un poble analfabet, on es rebutjava el coneixement. Els fonamentalistes castellans es van posar al capdavant de les institucions públiques catalanes per minar-les, aquest va ser el problema. El compromís de Casp va ser una estafa.

És un projecte que fem amb Pilar Montoliu Produccions i l'Institut Nova Història i per al qual ja hem recollit 6.000 dels 10.000 euros que ens fan falta. Hi ha un gran interès per furgar en la història oculta i això ho hem notat amb les aportacions. Tocar les estructures establertes de la història és molt complicat, però la nostra obligació és estudiar els fets. Si una font diu que Miquel Àngel era fill d'un picapedrer i una altra que era fill d'un comte, alguna és falsa, o totes dues. Això s'ha d'investigar. En el cas de Lleonard, no em crec que el fill d'una pagesa analfabeta, un home analfabet, pugui viure al Vaticà i els seus mecenes siguin els prínceps de Nàpols i que sigui capaç de sobrepassar els erudits del seu temps amb els seus estudis científics. Ningú nega que tingués relacions, per exemple, amb la princesa de Milà, que era catalana. En quina llengua parlaven...? Hi ha molt per furgar.