Cultura

Més que un club

‘El cas Jamboree', de Pere Pons, entrellaça ficció, realitat i memòria per commemorar el cinquantenari del soterrani de la plaça Reial

Un dels grans reclams del cinquantè aniversari del Jamboree, l'històric club de jazz de la plaça Reial de Barcelona, ja és finalment a les botigues. Es tracta d'El cas Jamboree. Eterna glòria (Pagès Editors), el llibre amb el qual el periodista –i actual programador del local– Pere Pons traça la sucosa història del soterrani emprant-se d'eines diverses: relats de ficció (“el conte és sovint el mitjà més adequat per aproximar-se a un imaginari com el del Jamboree”, justifica Pons); un recull d'articles publicats per l'autor en diferents mitjans –la major part dels quals, a l'Avui–; testimonis de personatges vinculats a la sala, i un inventari de les actuacions més rellevants que han tingut lloc al Jamboree, entre les quals cal subratllar les que, en un primer període (1960-1967), van protagonitzar Tete Montoliu, Albert Ayler, Stéphane Grappelli, Lou Bennett, Chet Baker, Ornette Coleman, Dexter Gordon i Lee Konitz, i les que a partir del 1993, ja amb el grup Mas i Mas al timó del club, van oferir-hi Brad Mehldau (com a pianista del trio de Jordi Rossy), Elvin Jones, Cecil Taylor, Ricard Roda i Chano Domínguez.

Del llibre destaca també l'apartat gràfic, ja que s'hi inclouen vuit fotografies inèdites de César Malet, entre les quals, una dels marines de la Sisena Flota tocant jazz, una altra d'Ornette Coleman, tòtem del free jazz, compartint taula amb dues bailaoras i tres imatges més que reflecteixen l'ambient social que es respirava al Jamboree dels anys seixanta, quan Oriol Regàs encara no havia obert el Bocaccio i el Jamboree, per tant, era encara el lloc on calia estar. De l'arxiu de Malet prové també la fotografia de la portada del llibre: un retrat de la cantant Gloria Stewart, musa d'aquella Barcelona entusiasta que, esquitxada per l'anomenat “crim dels existencialistes” (l'assassinat sonat d'un empresari al carrer Aragó del qual, fa tot just uns dies, es van commemorar els cinquanta anys), va ser obligada a marxar del país. “Per moltes medalles d'or que l'Ajuntament li atorgui, el Jamboree continua sent encara un local a descobrir per Barcelona”, conclou, tanmateix, Pons. Per pal·liar-ho, avui mateix hi actua el trio de Marc Ayza i, demà, el de Biel Ballester.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a